Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona, 1872-1949). Franar. Pedagoga, assagista i política. Filla de pare francès i mare catalana, pertanyents a la burgesia, la seva principal activitat fou la promoció social de la dona, centrada en la creació i el desenvolupament a Barcelona de l’Institut i Biblioteca Popular per a la Dona. També organitzà la secció femenina de la Lliga Regionalista. No se li coneix producció literària, però sí escrits de tipus social, feminista i educatiu. La seva tasca com a traductora es limita a la que, amb el seu marit, el polític i escriptor Narcís Verdaguer i Callís^↑, i amb el pseudònim de Franar (contracció de Francesca i Narcís), dugué a terme en el setmanari barceloní La Veu de Catalunya entre els anys 1894 i 1898. Conjuntament, traduïren més d’un centenar de textos d’origen ben divers (grec, italià, romanès, francès, bretó, normand, anglès o danès), si bé la majoria, una seixantena, provenien de l’occità. En aquest darrer cas, es tracta d’uns vint-i-cinc autors coetanis diferents (alguns anònims). Són sempre versions de narrativa (rondalles, contes populars i llegendes moralitzants), de caire conservador des del punt de vista religiós i social. Aquests textos provenen, pràcticament tots, de les publicacions felibres Armana Provençau i Aiòli. Els autors més traduïts foren els occitans Marius André, Felix Gras, Anselme Mathieu, Frederic Mistral i Joseph Roumanille (amb el seu nom o amb el pseudònim Lou Cascarelet). Del francès, traslladaren tres contes d’Alphonse Daudet. [Ramon Pinyol i Torrents]