Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà (Sant Feliu de Pallarols, 1878 – Olot, 1928). Poeta. Dedicà gran part dels seus estudis a l’heràldica. Col·laborà a la Revista d’Olot i dirigí L’Hostolenc (1899-1900), la Fulla Seràfica (1917) i El Deber (1936). Edità els seus reculls poètics de manera privada, en fascicles de format petit: Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), aplegats en un volum l’any 1968. Alternà, cada vegada més, la poesia original i la traduïda, sobretot a partir del francès, l’italià i l’anglès. Així, versionà composicions de Pierre de Ronsard, Alfred de Vigny, Alessandro Manzoni, Giaccomo Leopardi, William Wordsworth o H. W. Longfellow, de qui publicà una traducció incompleta d’Evangelina, qualificada per Joaquim Ruyra^↑ d’una “gran elegància i correcció”. El 1878 li fou premiada la traducció del “Cant de la raça llatina”, de Vasile Alecsandri, per la Societé des Langues Romaines de Montpeller, en uns Jocs Florals en què es distingia la millor versió escrita en una de les set llengües romàniques i en què participava Frederic Mistral. [Aida Macias i Roqueta]