Josep Maria Jaumà i Musté (Reus, 1938). Professor. Doctor enfilologia anglesa, ha impartit classes de literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. A part de la labor acadèmica, ha dut a terme diverses activitats relacionades amb la docència i la recerca: ha elaborat material pedagògic (com ara l’edició de Romeo i Julieta de William Shakespeare (1997), en traducció de Salvador Oliva^­, acompanyada d’una introducció, de notesi d’exercicis per a estudiants), ha publicat llibres d’ensenyament de la llengua anglesa amb Ramon Pujol i és autor de diversos articles i pròlegs. D’altra banda, ha escrit algunes obres com ara Els meus instituts, per la qual el 1980 li fou concedit el premid’educacióJosep Pallach. A més de traduir al castellà la novel·laLa caída del Museo Británico, deDavid Lodge, iRomeo y Julieta, de Shakespeare —que destaca per ser l’única versió moderna en vers blanc d’aquesta peça de teatre—, ha posat en català diversos llibres de poesia anglesa. Interessat especialment enpoetes moderns, el1982 publicà a la revista Quaderns Crema cinc composicionsdel recull The Whitsun Weddings de Philip Larkin (s’havia doctorat tres anys abans amb una tesi sobre la seva poesia);el 1986inclogué en una edició bilingüe,Aquí. Trenta poemes, una antologia deles poesies més representatives d’aquest autor,en quèmantin­gué el decasíl·lab i altres versos regulars de l’original i en quèprocurà de conservar-ne el to col·loquial i sovint punyent.El 1991 tornà a publicar una selecció poètica, en aquest cas dels Collected Poemsde Robert Graves, D’amor. Trenta poemes, per la traducció dels quals obtingué el premi Cavall Verd. A la «Nota sobre la traducció» afirmava que havia fugit d’un estil artificiós i buit per bastir la«lírica més precisa i subtil» amb «els mots de cada dia», i que havia mirat d’ajustar-se als posats i passos tradicionals i de reproduir-ne les cadències, les alternances, les rimes, la forma global de cançó o d’epigrama. De fet,a l’article «Romeo y Julietaen verso blanco», Jaumàdefensava la necessitatde conser­var la mètrica original (ritmes, estrofes i rimes) enles traduccions i de no prescindir del vers blanc —com havien fetpràcticament tots els traductors de Shakespeare al castellà, a causa d’un pretès afany de naturalisme—; i és que, segons el seu parer, la mètrica, més que ser un constre­nyiment i comportar dificultats de vegades insolubles, ofereix un esquema rítmic establert que funciona com un baix continu i, en el teatre, proporciona una rotunditat que impacta i es grava a la memòria. El 2009reincidí amb la poesia de Robert Graves i en publicà una àmplia antologia poètica bilingüe, de 160 composicions. Després de traslladar el 1992 l’extenspoema«Foc Pàl·lid», comprès enla novel·la homònima de Vladimir Nabokov, traduïda per Assumpta Camps, el 1994 col·laborà, juntament amb altres traductors, en l’anto­lo­gia de poesia anglesa i nord-americana contem­porània editadaper Sam Abrams, per a la qual traduí obres de Gwendolyn Brooks, Roy Fuller, Malcolm Lowry, Sir John Betjeman, Isaac Rosenberg, a més de contribuir-hi amb d’altres dels reculls de Larkin i Graves editats anteriorment. L’any següent, publicà Arbre talat. Trenta poemes, de ThomasHardy, i el 2000, amb Joan Curbet, posà en català una versió d’orientació pedagògica delsContes de Canterbury, de GeoffreyChaucer, reelaborada per a públic juvenil perGeraldine McCaughrean. Finalment, el 2003 tragué al mercat Gebre i solde RobertFrost,que inclou poemes breus de caire líric, a partir d’una tria de Sam Abrams. Entre les seves obres i escenificacions teatrals, cal destacar-ne Love in Shakespeare. Les quatre estacions de l’amor, una selecció de textos shakespearians reescrits en català estrenada el 2007 a Sant Cugat. [Judit Fontcuberta]