Josep Maria Llompart i de la Peña (Palma, 1925-1993). Poeta i assagista. Es matriculà a la Universitat de Barcelona com a alumne lliure de dret i n’obtingué la llicenciatura el 1947. Gran coneixedor de la literatura catalana dels segles xix i xx, especialment de la de les Illes, elaborà nombrosos treballs de crítica i estudis literaris. Les col·laboracions amb Camilo José Cela en la revista Papeles de Son Armadans i en altres publicacions periòdiques (Diario de Mallorca, Última Hora...) el posaren en contacte amb la literatura contemporània d’altres cultures. La seva activitat com a traductor començà justament per l’amistat amb Cela, que li encarregà la versió catalana de Viatge al Pirineu de Lleida (1966). Destacà sobretot per les traduccions de poesia que dugué a terme d’autors gallecs, portuguesos i brasilers. El 1976 publicà Quinze poetes gallecs, el 1982 sortí a llum el recull Vint poemes de Luis Pimentel, al qual seguiren dues antologies, Poesia galaico-portuguesa i Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna, i, finalment, el 1992, donà a conèixer Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro. S’identificava amb la tradició de poetes-traductors cultivada per alguns escriptors de l’Escola Mallorquina i, conscient de la tasca de creador de poesia i de difusor de la literatura estrangera que exercia a través de les traduccions, intentà crear versions poètiques amb les quals pretenia “fer un poc nostra la poesia aliena”. Així, per a ell traduir poesia era la millor manera de llegir-la i, a més, implicava un exercici formal excel·lent. Pel que fa a la llengua emprada en les versions, sempre procurà adequar-se al to de l’original, tot fent servir expressions dialectals al costat de la normativa d’ús més general. [Assumpta Forteza]