Carme Montoriol i Puig (Barcelona, 1893-1966). Narradora i dramaturga Si bé de primer es dedicà a la música, més tard descobrí una forta vocació literària que es consolidà amb la publicació de la novel·la Teresa o la vida amorosa d’una dona (1932), la narració Diumenge de juliol (1936) i l’estrena de les obres de teatre L’abisme, L’huracà, Avaríciai Tempesta esvaïda. S’havia donat a conèixer amb la traducció completa (la primera en llengua catalana, després de l’antologia de Magí Morera i Galícia^↑), en vers, d’Els sonets de Shakespeare, encoratjada i aconsellada pel mestre Pompeu Fabra^↑. La versió anava encapçalada amb un pròleg d’Alexandre Plana i unes breus notes d’introducció a l’obra poètica shakesperiana de la traductora. Plana suggeria que els versos de Montoriol tenen “la virtut de la transparència i de la fluïdesa” i que això “fa aixecar el vel amb què el poeta cobreix a vegades les seves confidències”. Del geni anglès també traslladà Cimbel·lí i La nit de reis o el que vulgueu per a les publicacions de La Revista. Traduí altres obres, algunes encara inèdites, d’autors anglesos i nord-americans, entre els quals destaca l’anglès Maurice Baring, molt en voga els anys trenta, del qual girà Daphne Adeane per a la biblioteca “Els d’Ara” de Proa. En plena conflagració civil, per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat traduí la famosa narració No passaran!, basada en el setge de Madrid, d’Upton Sinclair. Ja a la postguerra, amb Aurora Bertrana i Josep Comellas, prepararen una versió d’El imbécil, de Pirandello, i de La rosa y la corona, de J. B. Priestley, totes dues al castellà i no publicades. [Pilar Godayol]