Andreu Nin i Pérez
(el
Vendrell, 1892 – Alcalá de Henares, 1937). Polític i escriptor. D’ençà dels anys
d’estudiant de magisteri, mostrà fondes inquietuds socials i polítiques que el
dugueren a militar activament en la CNT. A la dècada dels vint fou escollit com
a delegat per assistir a Moscou al primer congrés de la Internacional Sindical
Roja. La seva presumpta implicació en l’assassinat del primer ministre Eduardo
Dato impedí que tornés a Barcelona i fou així que acabà vivint gairebé deu anys
a l’URSS. Alhora que entrava en contacte amb la llengua i la literatura russes,
hi ocupà càrrecs de màxima responsabilitat dins de la Internacional Sindical
Roja fins que la mort de Lenin, i les lluites internes pel poder que la succeïren,
en provocaren la caiguda i l’aïllament. Hagué de recórrer a la feina de
traductor per a poder sobreviure. De primer fou Joaquim Maurín, company polític
exiliat a París, qui li oferí la possibilitat de traduir al castellà un seguit
d’obres polítiques per a les edicions Europa-Amèrica. Amb el desig de refer els
lligams amb les editorials de casa nostra, es posà en contacte amb Joan Puig i
Ferreter↑, director literari d’Edicions Proa, per endegar el que
esdevindria una llarga i fructífera col·laboració amb l’objectiu de traduir
directament al català obres cabdals de la literatura russa. Forçat tant per la
penúria econòmica com per l’ostracisme polític en què vivia, aquesta darrera
època a l’URSS fou especialment productiva per al Nin traductor: en el moment
de l’arribada a Barcelona –la tardor de 1930– ja havia aparegut la traducció de
Crim i càstigde Dostoievski (1929) i
és molt probable que tingués enllestida la de la novel·la de Pilniak, El Volga desemboca al mar Caspi (1931).
Un cop establert a Catalunya, l’adscripció comunista no li facilità la tasca de
trobar una ocupació, de manera que les traduccions continuaren representant el
seu principal guanyapà. Des d’aleshores i fins al moment de la detenció i l’assassinat,
l’estiu de 1937, mai no abandonà l’activitat traductora, la intensitat de la
qual augmentava o disminuïa en funció dels alts i baixos de la vida política.
D’una banda, traduí al castellà un bon nombre d’obres científiques i d’història
política i cultural per a editorials de Madrid i de Barcelona, mentre que, de
l’altra, prosseguia la traducció al català de narrativa per a Proa. La bona
entesa amb Puig i Ferreter féu possible que, al costat de novel·les d’autors
tan reconeguts com Dostoievski, Tolstoi o Txèkhov, es donessin a conèixer al
públic català obres d’escriptors soviètics com ara Pilniak i Bagdànov. Entre
els estrictament contemporanis, també cal esmentar Mikhaïl Zòixenko: Prou compassió! (1936), recull d’alguns
dels seus millors relats satírics, no aparegué a Proa, sinó als “Quaderns
Literaris”, potser perquè aquesta col·lecció no se centrava exclusivament en la
novel·la. L’insurgent, del francès
Jules Vallès, constitueix una altra excepció, en aquest cas pel que fa a la
tria de la llengua de partida. Bona part d’aquests trasllats van acompanyats
d’un pròleg en què es presenta la figura i l’obra de l’autor traduït; només,
però, en el de Crim i càstig hi ha
una referència explícita a la tasca traductora: Nin cercava el difícil
equilibri entre la fidelitat a l’estil original i el respecte a la
idiosincràsia de la llengua d’arribada. Tret d’una petita obra de contingut
marcadament polític (Què ha passat?, de Trotski), el català fou la
llengua reservada als textos literaris. Darrere aquesta decisió de ben segur que
hi havia la voluntat d’enriquir la literatura catalana amb la incorporació
d’escriptors russos clàssics i contemporanis, com també l’ambició personal de
bastir una obra coherent i digna. Per bé que aquestes traduccions no reberen
gaires mostres públiques de reconeixement per part dels cercles intel·lectuals
de l’època, posteriorment, ja en plena postguerra, sorgí el mite de Nin com a
traductor excepcional, i escriptors de la talla de Josep Pla↑ (en
l’“homenot” que li dedicà) qualificaren les seves versions com “les millors que
d’aquests autors (Tolstoi i Dostoievski) s’han produït en un idioma d’arrel no
eslava”.
[Judit Figuerola i Peró]
DOSTOIEVSKI, Feodor
Crim i càstig.
Badalona: Proa, 1929.
PILNIAK, Boris
El Volga desemboca al mar Caspi. Badalona: Proa, 1931.
DOSTOIEVSKI, Feodor
Stepàntxikovo i els seus habitants. Badalona: Proa, 1933.
TOLSTOI, Lleó
Anna Karènina.
Badalona: Proa, 1933.
BOGDÀNOV, Nikolai
La primera noia.
Badalona: Proa, 1935.
POLONSKI, Viatxeslav
Bakunin. Barcelona: Atena, 1935.
TROTSKI, Lleó
Què ha passat? Barcelona:
Proa, 1935.
VALLÈS, Jules
L’insurgent. Badalona: Proa, 1935.
TXÈKHOV, Anton
Una cacera dramàtica.
Badalona: Proa, 1936.
ZÒIXENKO, Mikhaïl
Prou compassió! Barcelona:
1936. (QL, 115)
TOLSTOI, Lleó
Infància, adolescència, joventut. Barcelona: Proa, 1974.
FIGUEROLA, Judit
“Andreu Nin: Exponent of an Unyielding Intellectual
Yearning”. A: Albert Branchadell i Lovel Margaret West (eds.). Less
Translated Languages. Amsterdam: John Benjamins, 2004, p. 315-328.
KHARITÒNOVA, Natàlia
“Andreu Nin, traductor del rus. Algunes qüestions”.
Els Marges 74 (tardor 2004), p.
57-70.