Maria Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946). Narradora. És autora d’un conjunt de novel·les i de reculls de contes aclamats, d’ençà de la publicació de Cròniques d’un mig estiu(1970). Coneguda popularment per les seves novel·les policíaques (protagonitzades per la investigadora privada feminista d’origen mallorquí Lònia Guiu), la seva obra literària ha estat traduïda a diverses llengües i és molt celebrada en el món anglosaxó. Entre 1971 i 1975, Oliver traduí del francès, de l’italià i de l’anglès al castellà, a quatre mans amb Jaume Fuster^­, al voltant d’una desena d’assaigs i d’obres narratives d’autors com Darwin, Natalia Ginzburg, Lenin, Maiakovski o Solzhenistyn, la majoria en qualitat d’encàrrecs de l’editorial Península; a més, ella sola traduí algunes novel·les angleses del segle xx, la major part per a l’editorial Grijalbo. Per iniciativa d’una de les més grans admiradores de Virginia Woolf a casa nostra, Maria Aurèlia Capmany^­, que en aquell moment dirigia la col·lecció de novel·la “Joanot Martorell” de l’editorial Nova Terra, el 1973 Oliver s’estrenà al català com a llengua d’arribada amb la versió d’Els anys. “Mai no li he agraït prou a l’Aurèlia que em donàs aquella traducció”, reconeix a “La feina de traduir” (1992), un article dedicat a les traduccions de Capmany. Dotze anys després, el 1985, per a la col·lecció “Clàssics Moderns” d’Edhasa, que dirigia Francesc Parcerisas^­, portà a la llengua catalana un nou títol de Woolf: Orlando. També per a Edhasa, el 1988 reescrigué Els anys i el 1989 traduí Les ones. Des del 1973 fins al 1982 Oliver compaginà la traducció al castellà i al català. A partir del 1982, data en què versionà Quin dia tan bèstia!, de Mary Rodgers, Les aventures de David Balfour, de Robert LouisStevenson, i Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain, Oliver es dedicà a traduir exclusivament al català. Així, ha acostat obres rellevants d’autores i autors clàssics, anglesos, francesos i italians, com El castell dels Càrpats (1978) de Jules Verne, Moby Dick (1984) de Herman Melville (premi de Traducció de la Generalitat de Catalunya 1985), Palomar (1985) d’Italo Calvino i Frankenstein o el prometeu modern(1993) de Mary Shelley. Del rus traslladà, amb l’eslavista Ricard San Vicente, un conjunt de relats de Txèkhov. Entre els escriptors contemporanis que ha acostat sobresurt la versió d’Una conxorxa d’enzes (1988) de John Kennedy Toole, reeditat per Columna el 1997 amb el títol La conxorxa dels ximples. Talment l’atracció irresistible que sent Ismael d’embarcar-se en el balener Pequod vers les mars del Sud, Oliver s’embarca en les seves traduccions. Com afirma a la nota sobre la traducció de Moby Dick, “la complexitat i la riquesa del lèxic emprat per Melville, la varietat i la mescladissa dels nivells de llenguatge, l’envitricollament sintàctic de molts fragments, em meravellen i em desconcerten tot sovint”. Però traduir també és trair, “fins que no assumeixes que les traduccions que fas són una traïció a l’obra original, no podràs traduir tranquil·la i, a més, no ho faràs bé”, assevera a “La feina de traduir”. Val a dir que la traducció ha permès a Maria Antònia Oliver ser com el plural Orlando, viure en un estat de múltiples jos. [Pilar Godayol]