Manuel Balasch i Recort
(Cornellà de Llobregat, 1928-2009). Filòleg, hel·lenista i
traductor. Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, filologia
grega a la de Munic i teologia a la de Salamanca. Desplegà una enorme activitat
com a filòleg, tot i que l’àmbit més rellevant de la seva producció fou el de
les llengües clàssiques, sobretot el de la traducció del grec al català. L’any
1957 llegí la tesi doctoral sobre la sintaxi de Juvenal, per a la qual rebé el
premi Menéndez Pelayo del CSIC. Fou autor de diversos llibres de text i
antologies escolars de grec i llatí, amb nombroses reimpressions. Traduí al
castellà Juvenal, Polibi, Heròdot, Plató i lírica grega arcaica. De tota
manera, es consagrà a la traducció al català, amb una producció immensa, en què
sobresurt la tasca que dugué a terme al si de la Fundació Bernat Metge: hi
col·laborà de manera permanent des del 1961 i fou membre del consell directiu;
hi traduí dos volums de Juvenal, vuit de Polibi, sis d’Aristòfanes, tres de
Tucídides, onze de Plató, quatre de Píndar i començà la traducció d’Heròdot.
Una part important de l’obra traductora que hi dugué a terme consistí a
completar la traducció d’autors que havien estat començats en una etapa
anterior; així, amb Polibi acabà la tasca encetada per Antoni Ramon i Arrufat↑,
amb Tucídides la iniciada per Jaume Berenguer↑, amb Plató la
inaugurada per Joan Creixells↑ i continuada per Jaume Olives i
Canals↑, i amb Píndar la començada per Joan Triadú↑.
També anotà, revisà i prologà per a la col·lecció les traduccions de les Tragèdies
de Sòfocles que Carles Riba↑ havia enllestit abans de morir, i les
completà amb la traducció d’Els sàtirs rastrejadors. En aquesta faceta
seva d’acabar versions d’autors, Balasch col·laborà conscientment en l’objectiu
fonamental de la Fundació, el de fornir la cultura catalana amb un fons de
totes les obres clàssiques, i d’aquesta manera enriquir la llengua i contribuir
a incorporar la cultura catalana al conjunt de les grans cultures occidentals.
També cal destacar les traduccions que Balasch emprengué per a altres
editorials: la poesia de Safo (1973), els Himnes homèrics (1974), les
tragèdies d’Èsquil en versió poètica (1986), Sant Joan Damascè (1992) i,
sobretot, una versió en hexàmetres de la Ilíada (1971), la primera
versió en català d’aquesta obra, que completava la traducció de l’Odissea
de Riba. Tres anys més tard, amb la publicació dels Himnes homèrics, va
cloure el corpus d’Homer en català. En el Pròleg a la Ilíada,
defensava l’ús d’hexàmetres per mantenir la fidelitat a l’autor, i explicava que,
per preparar-se, havia estudiat les versions de l’Odissea de Riba i de
l’Eneida de Miquel Dolç↑. El Riba traductor i hel·lenista fou
sempre el principal referent de Balasch en l’activitat de traduir i en la
reflexió sobre aquesta activitat; a més de seguir-ne les passes en l’ús de
l’hexàmetre, dedicà diversos escrits a estudiar la tasca traductora del poeta,
entre els quals sobresurt el llibre Carles Riba, hel·lenista i humanista
(1984), on analitzava la influència d’Homer en la poesia de Riba i les
traduccions que en féu i les dels clàssics grecs, i destacava la funció
depuradora i enriquidora de la llengua en la seva obra. Segons Balasch, l’altre
gran contribuïdor a la fixació d’una llengua literària basada en els usos
quotidians i genuïns fou Marçal Olivar↑ amb la seva traducció de les
comèdies de Plaute.
[Victòria Alsina]
BARTH, Karl
Introducció a la teologia evangèlica. Barcelona: Edicions 62, 1965.
JOAN DAMASCÈ, Sant
Exposició acurada de la fe ortodoxa. Barcelona: Proa, 1992.
RILKE, Rainer Maria
Elegies de Duino. Barcelona: Proa, 1995.
BONHOEFFER, Dietrich
Cartes des de la presó. Barcelona: Pòrtic, 2008. [Amb Helena Alegre de
Ferrer]
,
“La Fundació Bernat Metge”. Serra d’Or 10 (octubre 1967),
p. 49-51.
,
“Horaci als Països Catalans”. BIEH
3,1 (1969), p. 23-24.
,
“Sobre els hexàmetres ribians i la meva versió de laIlíada”. Serra d’Or 149 (febrer 1972), p. 35-36.
,
Carles Riba, hel·lenista i humanista. Barcelona: Barcino, 1984.
,
\"Carles Riba i
Schiller\". A: Actes del Simposi Carles Riba. Barcelona: IEC, 1986,
p. 33-46.
,
“Carles Riba, traductor de l’alemany”. A: Carles Riba. La
vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra. Barcelona: Edicions
del Mall, 1987, p. 233-274.
,
“Problemes de traducció”. Auriga3 (octubre-desembre 1991), p. 10-13.
,
“La traducció de Plató com a penetració metafísica”. Anuari de
la Societat Catalana de Filosofia (IEC) 6 (1994), p. 9-21.
CARBONELL, Manuel
“Traducció poètica i tradició
pròpia. A propòsit de les tres versions al català de la primera elegia de Duino
de Rilke”. Reduccions 81-82 (març
2005), p. 191-201.
MAÑÉ i MARTÍ, Lourdes
“Entrevista a mossèn Manuel
Balasch i Recort. Els clàssics en català; la Fundació Bernat Metge”. Quaderns
de Traducció i Interpretació7
(1986), p. 65-78.
MIRALLES, Carles
“L’Aristòfanes de mossèn Balasch”.
Serra d’Or 176 (maig 1974), p. 46-47.
RIPOLL, Josep M
“Homer, La Ilíada”. Serra d’Or
462 (juny 1998), p. 69-70.
TRIADÚ, Joan
“La Ilíada, traduïda, per
fi, al català”. Serra d’Or 149 (febrer 1972), p. 41i 43.
JUVENAL,
Sàtires. Vol. 1: Sàtires I-VI.
Barcelona, 1961. (FBM, 138)
JUVENAL,
Sàtires. Vol. 2: Sàtires VII-XVI.
Barcelona, 1961. (FBM, 139)
BAQUÍLIDES,
Odes. Barcelona, 1962. (FBM, 145)
POLIBI,
Història. Vol. 5: Llibres VI-VIII. Barcelona, 1963. (FBM, 149)
SÒFOCLES,
Tragèdies. Vol 4: Els sàtirs rastrejadors.
Barcelona, 1964. (FBM, 153)
POLIBI,
Història. Vol. 6: Llibres IX-X. Barcelona, 1965. (FBM, 158)
POLIBI,
Història. Vol. 7: Llibres XI-XII. Barcelona, 1967. (FBM, 168)
ARISTÒFANES,
Comèdies. Vol. 1: Els acarnesos. Barcelona: 1969. (FBM, 171)
ARISTÒFANES,
Comèdies. Vol. 2: Els cavallers. Les bromes. Barcelona: 1970. (FBM, 177)
HOMER,
La Ilíada. Barcelona: Selecta, 1971.
ARISTÒFANES,
Comèdies. Vol. 3: Les vespes. La pau. Barcelona: 1972. (FBM, 181)
ARISTÒFANES,
Vol. 4: Els ocells. Lisístrata. Barcelona: 1973.
(FBM, 185)
SAFO,
Obra completa. Barcelona: Edicions 62, 1973.
HOMER,
Himnes homèrics. Barcelona: Curial, 1974.
ARISTÒFANES,
Comèdies. Vol. 5: Les tesmofòries. Les granotes. Barcelona: 1974. (FBM, 190)
ARISTÒFANES,
Comèdies. Vol. 6: Les assembleistes. Barcelona: 1977. (FBM, 197)
TUCÍDIDES,
Història de la guerra del Peloponès. Vol. 6. Barcelona: 1978. (FBM, 202)
TUCÍDIDES,
Història de la guerra del Peloponès. Vol. 7. Barcelona: 1980. (FBM, 209)
POLIBI,
Història. Vol. 8: Llibres XIII-XIV. Barcelona, 1981. (FBM, 215)
POLIBI,
Història. Vol. 9: Llibres XVIII-XXI. Barcelona, 1982. (FBM, 219)
TUCÍDIDES,
Història de la guerra del Peloponès. Vol. 8. Barcelona: 1982. (FBM, 220)
POLIBI,
Història. Vol. 10: Llibres XXII-XXIX. Barcelona, 1983. (FBM, 224)
POLIBI,
Història. Vol. 11: Llibres XXX-XXXVII. Barcelona, 1984. (FBM, 228)
PLATÓ,
Diàlegs. Vol. 8: Gòrgias. Barcelona, 1986. (FBM, 239)
ÈSQUIL,
Les set
tragèdies. Barcelona:
Edicions 62, 1986.
POLIBI,
Història. Vol. 12: Llibres XXXVIII-XXXIX. Barcelona, 1987. (FBM, 243)
PÍNDAR,
Epinicis. Odes triomfals de
l’olimpisme. Barcelona:
Curial, 1987.
PLATÓ,
Diàlegs. Vol. 9: Fedre. Barcelona, 1988. (FBM, 250)
PLATÓ,
Diàlegs. Vol. 10: La república (llibres I-IV). Barcelona, 1989. (FBM, 258)
PLATÓ,
Diàlegs. Vol. 11: La república (llibres V-VII). Barcelona, 1990. (FBM, 263)
PLATÓ,
Diàlegs. Vol. 12: La república (llibres VIII-X). Barcelona, 1992. (FBM, 273)
PLATÓ,
Diàlegs. Vol. 13: Parmènides. Barcelona, 1992. (FBM, 278)
PÍNDAR,
Odes. Vol. 3. Barcelona, 1993. (FBM, 283)
PÍNDAR,
Odes. Vol. 4. Barcelona, 1993. (FBM, 284)
PÍNDAR,
Odes. Vol. 5. Barcelona, 1994. (FBM, 285)
CICERÓ,
La vellesa a
debat. Barcelona:
Scripta, 1994.
PÍNDAR,
Odes. Vol. 6: Fragments. Barcelona,
1995. (FBM, 289)
PLATÓ,
Diàlegs. Vol. 14: Teetet. Barcelona, 1995. (FBM, 290)
PLATÓ,
Diàlegs. Vol. 15: El sofista. Barcelona, 1996. (FBM, 300)
PLATÓ,
Diàlegs. Vol. 16: El polític. Barcelona, 1997. (FBM, 301)
PLATÓ,
Diàlegs. Vol. 17: Fileb. Barcelona, 1997. (FBM, 305)
HOMER,
La Ilíada. Barcelona: Proa, 1997.
PLATÓ,
Diàlegs. Vol. 18: Timeu. Crítias. Barcelona, 2000. (FBM, 317)
HERÒDOT,
Història. Vol . 1. Barcelona, 2000. (FBM,
322)
HERÒDOT,
Història. Vol . 2. Barcelona, 2001. (FBM,
324)
,
Bíblia.
Llibres dels Macabeus I i II. Barcelona: Alpha, 1968, p. 659-736.