Joan Ramis i Ramis
(Maó,
1746-1819). Escriptor, historiador i advocat. Publicà alguns impresos sota el
pseudònim Un maonès, també usat per
altres autors. Doctor en dret (Avinyó, 1767) i literat de sòlida educació humanística
i clàssica, membre destacat de l\'anomenat grup il×lustrat menorquí, fou fundador i ànima de la
Societat Maonesa (1778-1785), amb seu a casa seva. Ha estat considerat el
primer prehistoriador de l’Estat espanyol. Reconegut com l\'autor més preclar
del neoclassicisme literari en llengua catalana, se li coneix una sola
traducció al català (\"De ma estimada Lèsbia\", 1809?), del poema iii de Catul (\"Lugete, o Veneres
Cupidinisque\"), presumiblement del llatí. Es tracta d\'una versió no literal,
en què Ramis transforma els 18 hendecasíl×labs falecis en un romanç de 42 versos hexasíl×labs, amb afegits, supressions i canvis significatius.
El seu poema èpic La Alonsíada (1818)
és més celebrat avui dia per la traducció al català de Vicenç Albertí↑
del mateix any que no pas pel text original, en castellà. En altres obres seves
trobem ecos de clàssics llatins, que van des de la imitació a la traducció,
especialment a la tragèdia Lucrècia
(1769), amb fonts en Livi (Història de
Roma), Ovidi (Fastos) i Virgili (Eneida).
[Vicent de Melchor]
MATA I SOLSONA, Mireia
\"Del passer
al rossinyol: Catul traduït per Joan Ramis\". Randa21 (1987), p. 131-136.
MELCHOR, Vicent de
Edició i estudi lingüístic de l\'obra dramàtica de Joan Ramis i Ramis
(Maó, 1746-1819). Bellaterra: UAB, 1995.
Tesi doctoral.
PAREDES, Maria
\"Les reminiscències dels clàssics llatins en
l\'obra literària de Joan Ramis i Ramis\". A: Maria Paredes i Josefina
Salord (eds.). Joan Ramis i Josep M.
Quadrado: de la Il×lustració al Romanticisme. Barcelona:
PAM, 1999, p. 113-157.
PAREDES, Maria
\"Matrona animi virilis. Les fonts clàssiques
de la Lucrècia(1769) de Joan
Ramis\". Estudis Romànics 23
(2001), p. 228-254.
PAREDES, Maria
\"Traductors i traduccions a la Menorca il·lustrada\". A: Francisco Lafarga (ed.). La traducción en España (1750-1830). Lengua, literatura, cultura.
Lleida: UdL, 1999, p. 79-89.