Ricard Salvat i Ferré
(Tortosa, 1934 –
Barcelona, 2009). Director teatral i escriptor. Després de diverses estades a
Alemanya entre 1956 i 1962, on va estudiar ciències teatrals, sociologia i filosofia,
va fundarl\'Escola
d’Art Dramàtic Adrià Gual amb Maria Aurèlia Capmany↑ (1960). Va
dirigir el Festival Internacional de Teatre de Sitges (1977-1986), va ser
catedràtic d\'història de les arts escèniques de la Universitat de Barcelona ifundador, president i director de l\'Associació
d’Investigació i d’Experimentació Teatral i de la seva revista Assaig de Teatre.Renovador de l’escena teatral catalana de la segona
meitat del segle xx, va dirigir
més de dues-centes obres; Ronda de mort a
Sinera (1965 i 2002), creat a partir dels textos de Salvador Espriu↑, és potser
el seu espectacle més emblemàtic. Va ser el principal introductor de Bertolt
Brecht a Catalunya, en traduccions que va encomanar a Carme Serrallonga↑ i que
ell mateix va prologar. Igualment, va proposar traduccions teatrals d’obres italianes
a Maria Aurèlia Capmany i d’angleses a Manuel de Pedrolo↑ i a
Jordi Arbonès↑. Si bé com a traductor en sentit estricte va publicar
pocs títols, és fonamental la seva tasca com a dramaturgista. Així, resulta rellevant
el seu escrit inèdit “El traductor com a dramaturgista” (comunicació presentada
a les Jornades de Traducció Teatral, el gener de 1989). Hi defensa la
importància d’aquesta figura, habitual en el teatre alemany per a designar la
persona que s’encarrega de seleccionar repertoris, d’adaptar el text en funció
de la interpretació anhelada, d’intervenir en els assaigs com a primer crític i,
en definitiva, d’inscriure la interpretació en un projecte integral. Salvat hi
emfasitza les relacions estretíssimes entre aquesta tasca i la del traductor. Tot
i que el seu nom s’associa indissolublement al teatre, és autor de diverses
traduccions al català de poesia, fruit de la seva col·laboració en algunes
iniciatives editorials tetralingües (en castellà, català, gallec i euskera),
liderades per Xesús Alonso Montero i Gabriel Aresti: va traduir Tomás Meabe i
García Lorca. També va traduir al català les set cantigues gallegues del poeta
medieval Martín Códax, en una edició d’homenatge en vuit idiomes (castellà, gallec
modern, català, basc, francès, italià, anglès i alemany) i els textos de l’àlbum
Nós de Castelao en una altra edició multilingüe (les versions
castellanes eren d’Antonio Buero Vallejo i, les basques, de Gabriel Aresti). Al
castellà, els anys seixanta va traduir-hi diverses obres teatrals catalanes:Misterio de
dolor d’Adrià Gual↑, Las aleluyas
del señor Esteve de Santiago Rusiñol↑, Antígona i Ronda de muerte en Sinera de Salvador Espriu i Viento del sur y un poco de miedo de Maria Aurèlia Capmany.
Així mateix, el 1966 va traslladar al castellà un assaig de Jacques Desuché
sobre Bertolt Brecht. Romanen inèdites les traduccions catalanes del guió
fílmic de Maria Rosa, d’Armando
Moreno, i de l’obra teatral Cosa de
dos..., de Gloria Montero.
[Eva Espasa]
MEABE, Tomás
14 fabulas. 14 alegia. 14 faules. 14 fábulas. Ed. de Gabriel Aresti. Bilbao: Kriselu, 1968.
CASTELAO,
Nós. Madrid. Júcar, 1974.
GARCÍA LORCA, Federico
Seis poemas galegos. Ed. de Gabriel Aresti. Madrid: Akal, 1974.
,
Homenaxe a Martín Codax. Ed. de Xesús Alonso Montero. Vigo: Colexio
Universitario de Vigo, 1983.
ALONSO MONTERO, Xesús
“Las letras gallegas,
los dramaturgos gallegos y los artistas de Galicia en la vida y en la obra de
Ricard Salvat (Primera aproximación)”.Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y
Vasca14 (2008-2009), p. 157-173.