Joan Sellent i Arús (Castellar del Vallès, 1948). Professor universitari. Llicenciat en filologia catalana, va cursar un màster de traducció literària a la Universitat de Manchester (amb un treball sobre la traducció de La taronja mecànica, d’Anthony Burgess), matèria que imparteix a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va dedicar-se, sobretot del 1984 al 1995, al trasllat i a l’adaptació per al doblatge de sèries televisives i guions de pel·lícules, entre les quals cal destacar Mogambo de John Ford, A l’est de l’edèn d’Elia Kazan o Molt soroll per res,versió de l’obra shakespeariana del director Kenneth Branagh, que va merèixer una reflexió teòrica del traductor. Ha girat novel·les d’autors anglesos, la majoria contemporanis: Paul Auster, Willa Cather, Charles Dickens, Noah Gordon, Henry James, Salman Rushdie, H. G. Wells. D’Els papers d’Aspern, de James, en donà a conèixer una segona edició revisada el 1995. També sobresurt la versió de DavidCopperfield, de Dickens, publicada setanta anys després de la de Josep Carner^↑ i amb uns plantejaments quant al model de llengua i al concepte de traducció força distints. La seva gran aportació se centra, en la darrera dècada, en les versions per al teatre provinents de l’anglès, representades als principals escenaris del país. N’ha enllestit fins ara una quarantena, de les quals encara no la meitat han estat publicades. Com ell mateix explica a “Entendre Shakespeare”, en els darrers anys s’ha especialitzat en textos dramàtics per encàrrec, destinats a projectes concrets, per als quals un dels requeriments era que la versió fos al més entenedora possible; a l’article reflexiona sobre aquest requisit quan es tracta d’anostrar un clàssic. Són dignes de menció les versions shakesperianes de Hamlet, Ricard II, Coriolà, El rei Lear,Nit de reis o El que vulgueu iConte d’hivern.Altres obres que ha catalanitzat per a l’escenari i que romanen inèdites sónles següents: La presa deConor McPherson, Shylock de Gareth Armstrong, Abans d’esmorzar i Hughie d’Eugene O’Neill, Cendres a les cendresdeHarold Pinter, Celobert de David Hare, 84 Charing Cross Road de Helene Hanff, Panorama des del pont d’Arthur Miller, Peer Gynt de Henri Ibsen (amb Anne-Lise Cloetta), Gorda de Neil LaBute, Volpone de Ben Jonson, Unes veus de Joe Penhall, L’edèn d’Eugene O’Brien, L’any del pensament màgic de Joan Didion, Benefactors de Michael Frayn, Els nois d’història d’Alan Bennett, Jo sóc la meva dona de Doug Wright, Kvetch (Neures!) de Steven Berkoff, Agostde Tracy Letts, La majoria dels suïcidis són en diumenge d’Anna Burzynska (amb Sonia García Navarro), Truca un inspector de J. B. Priestlley, Exiliatsde James Joyce o Un tramvia anomenat desigiGata sobre teulada de zinc calenta de Tennessee Williams. És autor d’alguns articles i ponències sobre la traducció, especialment pel que fa al gènere teatral i al del doblatge. A parer seu, les exigències de l’oralitat condicionen els procediments de traducció, per la qual cosa cal mantenir l’equilibri entre la fidelitat i l’eficàcia dramàtica. Així, el teatre és el gènere en què resulta més difícil de justificar el literalisme a ultrança com a sinònim de fidelitat. Quant al doblatge, que s’ha de plegar igualment als requisits de la llengua oral, menciona un tret afegit característic: la sincronització visual, tot relativitzant-ne, però, la rellevància, a favor de la naturalitat, la coherència i la fluïdesa dels diàlegs per sobre de la precisió articulatòria. Ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2006 de traducció en llengua catalana per la versió de Panorama des del pont, d\'Arthur Miller, i amb el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 2007-2008 per la d\' El rei Lear,de William Shakespeare. [Xus Ugarte]