Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, 1899 – Barcelona, 1996). Periodista i escriptor. Inicià una fructífera carrera periodística als setmanaris terrassencs El Mal Tempsi Crònica Local.Posteriorment ocupà el càrrec de secretari de redacció de La Publicitat(del 1923 al 1930), fou redactor de L’Opinió(publicació que dirigí del 1931 al 1934), dirigí La Rambla(del 1934 al 1936) i fundà El Dia de Terrassa. Durant la República participà en la vida política barcelonina: fou regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana de Catalunya i prengué part en la fundació del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra (1933). S’hagué d’exiliar a França del 1936 al 1942, on es casà amb la traductora Johanna Givanel^↑.De nou a Barcelona, no pogué tornar a treballar de periodista fins al 1966, en publicacions com Destino, La Vanguardia, Tele-Estel, Tele-Exprés, Diario de Barcelona, Hoja del Lunes, El Noticiero Universal i Avui. Com a escriptor, publicà la novel·la Pau Canyelles, ex-difunt(1931), treballs de divulgació històrica i diverses intervencions sobre l’ensenyament a Catalunya. Admirador incondicional del personatge, del 1964 al 1976 traduí del francès els 23 volums de les aventures de Tintín, com també Tintín al país dels sòviets(1983) i Tintín i l’art-alfa(1987). És destacable la creativitat que palesa Ventalló a l’hora d’adaptar els nombrosos insults i improperis que llença el personatge del capità Haddock en les diverses històries, com també, en termes generals, l’ús del llenguatge versemblantment col·loquial i, alhora, “elegant i acurat”, com observa Joan Manuel Soldevila. La seva tasca permeté que, en plena dictadura, el públic juvenil pogués accedir en català a títols molt populars. Fet i fet, se n’ha superat “els quatre milions d’exemplars venuts, amb una mitjana de 13 milions per àlbum i un tiratge de cent mil exemplars”: en suma, “un èxit espectacular”, segons Pau Vinyes. [Jordi Chumillas i Coromina]