Marià Villangómez i Llobet
(Eivissa, 1913-2002). Poeta, assagista i dramaturg.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1933, hagué d’abandonar
la carrera de lletres a causa de la guerra; acabà, amb tot, els estudis de
magisteri. Durant vint-i-cinc anys es dedicà a l’ensenyament secundari, de
primer a Cornellà de Llobregat i després a la seva illa natal. Destacà per la
seva tasca de dinamitzador cultural, destinada preferentment a la normalització
i la difusió de la llengua i la literatura eivissenques. Fruit d’aquest interès
és el Llibre d’Eivissa. Paisatge.
Història. Antologia (1967) o el Curs
d\'iniciació a la llengua. Normes gramaticals, lectures eivissenques i
formentereres (1972). Fins al 1963 conreà la poesia, els temes recurrents
de la qual són els paisatges eivissencs en una primera etapa (Terra i somni i Elegies i paisatges, tots dos del 1948) i reflexions al voltant del
pas del temps i de l’existència en una segona (Els béns incompartibles, del 1954, o Sonets de Balansat, del 1956). Abans, el 1945, havia donat a
conèixer el primer llibre, Sonetos
mediterráneos, que quaranta anys després, el 1986, autotraduí al català amb
el títol Poemes mediterranis. El 1963
publicà Declarat amb el vent i, a
partir d’aleshores, abandonà la creació pròpia i s’inclinà a expressar-se per
mitjà de la veu dels altres. Dugué a terme una ingent tasca traductora,
sobretot de poesia anglesa i francesa, conscient de les renúncies i les
exigències estilístiques que implicava, raó per la qual sotmetia constantment les
versions a una atenta revisió. A parer seu, el traductor de poesia ha d’ésser
poeta, a més de coneixedor dels recursos lingüístics de la seva llengua i
expert en versificació. Li interessava un ventall molt ampli de poetes, estils
i cultures, mostra de la naturalesa multiforme de la poesia, i aquest interès
queda reflectit en les primeres traduccions, de caràcter miscel·lani: Versions de poesia moderna (1971), Recull de versions poètiques (1974), Noves versions de poesia anglesa i francesa
(1977) i, posteriorment, Altres ales
sobre una veu. Altres versions de poesia (1985). La tria dels autors
–procedents de la literatura anglesa, francesa, italiana i espanyola– respon
més al gust i a les lectures personals que no pas als paràmetres d’un encàrrec
editorial. L’ús repetit del terme “versions” en els títols posa de manifest un
tret fonamental de la seva visió de la traducció poètica: el seu text no és una
còpia fidel de l’original, sinó una aproximació a l’esperit i a l’estil. Pel
que fa als trasllats monogràfics, de l’anglès acostà els reculls poètics
següents: Trenta-quatre poemes (1983)
de W. B. Yeats (premi Crítica Serra d’Or de l’any següent), Isabel o el test d’alfàbrega i La vigília de santa Agnès (1984) de John
Keats (premi Cavall Verd el 1985) i Vint-i-un
poemes (1988) de Thomas Hardy. Del francès traduí Darrers versos i altres poemes de Jules Laforgue (1979) i Poemes (1983) de Guillaume Apollinaire.
I, finalment, del castellà, La crida dels
arbres (1988) d’Antonio Colinas. El 1991 l’editorial Columna publicà tres
volums que apleguen el conjunt de la seva poesia traduïda, encara amb “algun
retoc” de darrera hora: el primer, “versions de l’anglès”, amb una clara
preferència, a part de Yeats, Keats i Hardy, per Shakespeare; en el segon, de
“versions del francès”, sobresortien, a més de les de Laforgue i Apollinaire,
les de Baudelaire, Verlaine, Jules Supervielle i Saint-John Perse; el tercer
era dedicat a les “versions de l’italià i d’altres llengües” i hi tenien una
presència notable Leopardi i Luis Cernuda. Ocasionalment, Villangómez també es
dedicà a la traducció teatral: S’assemblea
de ses dones d’Aristòfanes (traducció indirecta del castellà i del francès,
representada el 1976 i publicada el 1978),
L’excepció i la regla de Bertold
Brecht (a partir d’una versió castellana, representada el 1977 i mai no editada)
i Somni d’una nit de Sant Joan de
William Shakespeare (escenificada el 1979 i publicada el 1989). Aquestes
traduccions són veritables adaptacions, caracteritzades per l’ús del dialecte
eivissenc, la domesticació d’elements culturals i la reducció de la trama i
dels personatges segons les exigències d’escenificació dels grups de teatre
amateur que les representaren. L’obra shakesperiana, per exemple, és ambientada
a Eivissa, a la darreria del segle xvi,
i els canvis afecten també el text i els personatges, atès que, respecte de
l’original, hi falten la primera i la tercera acció. Unes característiques
similars s’observen en la versió escenificada que féu del cèlebre conte de
Charles Perrault Es gat amb botes, en
heptasíl·labs apariats, duta a terme el 1949 i publicada en el recull miscel·lani
D’adés i d’ahir (1988). La llista de
títols demostra la magnitud de la tasca traductora de Villangómez, un llegat
que enriquí la literatura catalana de versions reeixides dels noms més
representatius de la literatura europea.
[Caterina Briguglia / Francesc Parcerisas]
,
Versions de poesia moderna.
Barcelona: Polígrafa, 1971.
,
Recull de versions poètiques.
Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs, 1974.
,
Noves versions de poesia anglesa i francesa.Palma: Moll, 1977.
VILLANGÓMEZ LLOBET, M.
Darrers versos i altres poemes de Jules Laforgue. Barcelona: Edicions 62, 1979.
ARISTÒFANES,
S\'assemblea de ses dones.
Eivissa: Itaca, 1980.
APOLLINAIRE, Guillaume
Poemes. Barcelona: Quaderns Crema, 1983.
YEATS, W. B.
Trenta-quatre poemes.
Barcelona: Quaderns Crema, 1983.
KEATS, John
Isabel o el test d’alfàbrega. La vigília de santa Agnès. Barcelona: Edicions del Mall, 1984.
,
Altres ales sobre una veu.
Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs. 1985.
VILLANGÓMEZ, Marià
Elegies i paisatges. Terra i somni. Poemes mediterranis. Barcelona: Edicions del Mall, 1986.
COLINAS, Antonio
La crida dels arbres.
Barcelona: Elfos, 1988.
HARDY, Thomas
Vint-i-un poemes.
Barcelona: Columna, 1988.
PERRAULT, Charles
Es gat amb botes. A:
Marià Villangómez. D’adés i d’ahir.
Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs, 1988, p. 27-59.
SHAKESPEARE, William
Somni d’una nit de sant Joan. Palma:
Can Sifre, 1989.
VILLANGÓMEZ LLOBET, M.
Obres completes. Versions de poesia. Barcelona: Columna, 1991.
,
“Problemes del traductor”. Critèrion 17 (1963), p. 103-107. A: Montserrat Bacardí, Francesc
Parcerisas i Joan Fontcuberta (eds.). Cent
anys de traducció al català (1891-1990). Antologia. Vic: Eumo, p. 185-188.
MARÍ I PRUNELLA, Jaume
Marià Villangómez, una aproximació.Barcelona: PAM, 2006.
PARCERISAS, Francesc
“Les traduccions de Marià Villangómez”. Quaderns. Revista de Traducció1 (1998),
p. 39-52.
SERRA, Jean
A la vora de Villangómez.
Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs, 1994.
SERRA, Jean
Ales que s’obriran a un nou embat. Escrits recents sobre Villangómez. Palma: Documenta Balear, 2006.