Pescat amb palangre
Arxiu d’articles
L’anar i venir dels dramaturgs catalans: un nou cosmopolitisme
Sharon G. Feldman
La conjunció entre viatges i traducció ha estat un baròmetre habitual de la vitalitat del panorama teatral català. A Catalunya la mobilitat acostuma a ser sinònim de prestigi, i l’èxit en teatre sovint es mesura en funció de l’abast i el reconeixement internacionals. A més a més, en el cas dels dramaturgs que escriuen en català, sempre conscients de la precària situació de la seva llengua i la seva identitat cultural, la posició paradoxal tant de distància com de proximitat política que mantenen amb Espanya n’ha accentuat, potser, l’anhel de pertànyer a una esfera global més gran.
El castell de Kafka: una nova traducció a partir de la versió manuscrita
Joan Ferrarons i Llagostera
Aquesta tardor ha arribat a les llibreries la meva traducció d’El castell de Kafka, publicada per Club Editor després de dos anys i escaig de feina intensa i, a voltes, obsessiva.
Sobre les noves traduccions en vers de les Tragèdies de Sòfocles
Feliu Formosa i Joan Casas
Hem tingut l’atreviment de proposar, en un volum que han tret conjuntament l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre, una nova traducció en versos catalans de les set tragèdies de Sòfocles.
La traducció dels clàssics grecs i llatins: un repàs a la història
Montserrat Franquesa
Les primeres versions dels clàssics en traducció van ser, encara que pugui resultar sorprenent, les del grec al llatí del segle III aC, quan Roma va esdevenir «deixebla» de Grècia. És ben sabut que Roma va imitar la Graecia capta i que els textos literaris grecs eren l’objecte d’estudi a l’escola a l’antiga Roma, sobretot els d’Homer. Els mestres ensenyaven a traduir del grec al llatí, a buscar sinònims exactes i a treballar les expressions. Cap a la meitat del segle II aC, Roma tenia un cos considerable de literatura pròpia que començà a créixer amb l’aportació de les traduccions dels textos grecs. Sens dubte, la més important fou la traducció, vers el 250 aC, de l’Odissea al llatí, obra de Livi Andrònic (280-200 aC) i que constituí la primera versió literària d’Homer, paral·lela, en el temps, a la Bíblia dels Setanta.
A la recerca de les arrels gregues
Montserrat Franquesa
Fou durant el Renaixement quan es va emprendre la traducció a les llengües modernes de les principals obres de la literatura grega i romana, precisament quan van passar dels manuscrits a la impremta i, en conseqüència, a la divulgació. Entre els segles XV i XVI, obres clàssiques de tots els gèneres van ser versionades per primera vegada i van enriquir automàticament la llengua i el pensament del francès, de l’espanyol, de l’anglès, de l’alemany, de l’italià i també del català.
Degusteu el Diccionari de la traducció catalana, llegiu-lo...
Montserrat Franquesa
...la història de la literatura catalana l’haurà de tenir en compte». Amb aquests consells i bon pronòstic tanca Joaquim Mallafrè el pròleg del Diccionari de la traducció catalana, dirigit per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol, que va veure la llum el novembre de 2011.
Els autors llatins i els catalans
Montserrat Franquesa
No totes les obres dels autors llatins van gaudir de la mateixa fortuna en la seva arribada a les diferents llengües. En general, una de les primeres llengües receptores va ser el francès, a causa, sens dubte, de la força classicista que es va viure a França a partir de 1550. La segona llengua d’arribada va ser l’espanyol, a certa distància de l’anglès, de l’alemany, de l’italià i també del català, que des d’època medieval té una rica presència de traduccions. De fet, però, mentre que el francès acumula més traduccions primerenques en vers, l’alemany és el primer a afrontar la traducció de la rica prosa de Tàcit.
Traduir a la llengua universal
Montserrat Franquesa
El colofó de la Kataluna Antologio, l'ambiciosa obra que Jaume Grau Casas (Barcelona 1896 - València 1950) elaborà entre el setembre de 1923 i el desembre de 1925, deixa ben clar i amb majúscules l'objectiu que es proposa: «Aquesta Antologia catalana en la llengua auxiliar esperanto creada pel Dr. L. L. Zamenhof ha estat editada per tal de contribuir a fer conèixer arreu del món el tresor literari de la mil·lenària llengua dels catalans, plasmació vivent de l'ànima nostra.»
Conversa amb Vimala Devi
Montserrat Franquesa
Hem quedat diumenge a la tarda. Cau el dia i, com que la tardor és avançada, gairebé és fosc. Els carrers de l’Eixample són tranquils i arribem a la cita puntuals.
