Pinzells d'orient: malentesos, fantasmes i records
Manel Ollé
Les cartes que vénen de lluny, amb segells de la Xina o del Japó, arriben esparses, sovint a destemps, amb el paper mullat, sense remitent i amb una lletra gairebé indesxifrable. Gairebé sempre arriben perquè, de fet, som nosaltres mateixos que ens les hem enviat des de casa, amb criteris de selecció no sempre orientats a un horitzó literari, marcats pel mimetisme editorial mercantilista i mandrós que només s’envia cartes amb les traduccions que han funcionat al món anglòfon o francòfon, o per la curiositat exòtica, el sentimentalisme de postal o el gust voyeur de contemplar biografies de patiment oriental.
Notes sobre originals i traduccions
Marcel Ortín
«No hi ha cap problema tan consubstancial amb les lletres» —amb el seu «modest misteri»— «com el que proposa una traducció». La frase de Borges, ben coneguda, feia referència a la capacitat del text literari d’estendre’s en irradiacions múltiples, de les quals cadascuna de les seves traduccions seria un document parcial; i això dins una concepció de la literatura que entén les obres com a mers intents, no com a realitzacions acomplertes o definitives. L’exemple que ell examinava era el de l’Odissea i les seves traduccions angleses.
Fundació Bernat Metge
Marcel Ortín
Instituïda l’any 1922 per a l’estudi i la divulgació dels autors de l’antiguitat, la Fundació Bernat Metge ha intervingut en els camps de l’edició i la traducció, i també, ocasionalment, en el de l’ensenyament (suplint els dèficits de la universitat amb la subvenció de càtedres de llatí i grec i de beques d’estudi a l’estranger per a la formació dels col·laboradors).