Pescat amb palangre
Arxiu d’articles
Invisibilitat
Eva Sableva
Tafanejo pels prestatges d’una llibreria barcelonina. M’endinso entre les fileres de llibres i m’aturo davant de la lleixa reservada a la «narrativa eslava». No hi busco res, simplement exploro la curiosa barreja de clàssics russos o polonesos i de postmodernistes, premis Nobel i dissidents serbis, croats o txecs. Un desori... Somiejo. Quins autors búlgars m’agradaria trobar al costat de Milorad Pavić o Bohumil Hrabal? Per on començaria a omplir el buit?
La petite fille et l’abîme: la traduction littéraire comme gloire et plénitude
Lori Saint-Martin
La traduction littéraire est une rencontre avec l’Autre: l’autre langue, l’autre culture, l’autre pays, l’autre regard, l’autre voix. Rencontre éprouvante, émouvante, exigeante, passionnée et féconde; espace de chevauchement, de frottement, de travail; passage qui, au lieu de tuer ou même de trahir — on parle beaucoup trop de ce qui se perd en traduction, et pas assez de ce qui se gagne — fait naître une seconde, une multiple vie des textes.
Literatura, mercat i canvis tecnològics
Vicent Salvador
Certament, això que en diuen Literatura és una cosa ben difícil de definir. Producte de la cultura humana, o més exactament de les cultures dels humans, és un fenomen social molt sensible al context. Umberto Eco va encunyar fa anys una frase lapidària que il·lustra aquesta idea: «La literatura no és, sinó que esdevé».
Literatura russa en català
Ricard San Vicente
Una breu ullada a les traduccions literàries del rus en català des dels anys seixanta fins avui produeix una impressió decebedora. En els primers anys, quan Espanya ingressa en una relativa normalitat econòmica però en vida encara del dictador, les publicacions, moltes vegades reedicions, no superen l’un o els dos llibres a l’any, ben pocs dels quals són d’escriptors contemporanis.
Nosaltres, els traductors
Sara Serrano Valenzuela
A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.
Sexe i traducció?
Marta Segarra
No ens hauria d’estranyar que la traducció tingui a veure amb el sexe, o almenys amb la sexualitat, entesa com a conjunt de discursos que regula i alhora engendra les pràctiques sexuals: tots els traductors i traductores que conec senten passió per la pràctica de la traducció, que té en comú amb el sexe el fet de posar en contacte íntim el jo i l’Altre, en forma de text original i versió traduïda.
Traduir Shakespeare
Joan Sellent
Abans que res vull agrair al jurat d’aquest premi que m’hagi considerat mereixedor de figurar entre els finalistes, i a l’editor Bernat Puigtobella que tingués la iniciativa de recollir en un volum el resultat dels gairebé vint anys en què he mantingut una relació intermitent però intensa, exigent i gratificant, amb William Shakespeare i la seva obra.
El llegat del príncep
Joan Sellent
«Ser traductor és un hermafroditisme de mal gust.» De l’àmplia varietat de símils i metàfores que s’han adjudicat al llarg dels anys a l’ofici de traduir, ben pocs n’hi deu haver de tan inequívocament despectius. Almenys en aparença i fora de context, és clar. Perquè resulta que el context en què apareix la frase que encapçala aquest article és una carta, datada el 31 d’octubre de 1902, que un Josep Carner de 18 anys escriu al seu amic gironí Rafael Masó. Ampliem una mica l’entorn immediat a la frase en qüestió:
D'editors, traduccions i riscs
Montse Serra
L’any 2010, coincidint amb els vint anys de la creació de l’editorial Quaderns Crema, vaig entrevistar l’editor Jaume Vallcorba per al diari digital VilaWeb. D’entre moltes reflexions sobre la trajectòria de l’editorial i el paper que juga l’editor en la societat, n’hi havia unes dedicades a la traducció. Ell, amb voluntat de sotragada, afirmava que calia pensar en el fet que si el públic no s’interessava per la traducció d’autors contemporanis de qualitat, potser calia deixar de traduir-los. Transcric íntegre el fragment de l’entrevista:
Addenda: parlem amb Albert Rossich i Jordi Cornellà
Sara Serrano Valenzuela
Entrevista a Carles Torner
Sara Serrano Valenzuela
«Per l'absència d'estructures d'Estat i pel fet que el sistema espanyol d'ambaixades fa invisible Catalunya, el PEN Internacional ha estat un espai privilegiat per promoure la literatura catalana i ens ha donat una xarxa internacional de contactes excepcional per mitjà de la qual tenim una relació directa amb escriptors de tot el món, que ens reconeixen com a catalans. Som igualment ambaixadors de la nostra cultura, però sense que ens calgui lluitar pel lloc que ens correspon, perquè el PEN ja ens va admetre des del començament.»
Plurilingüisme, literatura, actualitat
Sara Serrano Valenzuela
Albert Rossich i Jordi Cornellà han publicat El plurilingüisme en la literatura catalana. Retòrica, versemblança, diglòssia (Edicions Vitel·la, 2014). L’assaig es configura com una revolució dels estudis literaris tenint en compte que els autors hi han aplicat un nou criteri de selecció de textos —les obres de la literatura catalana multilingües— i, a més a més, s’han proposat revalorar una sèrie de composicions que han estat castigades i menyspreades al llarg del temps. Com és que aquesta opció literària ha estat «apartada» durant segles? Continuem tenint prejudicis davant d’aquesta mena de textos o ha canviat l’opinió que mereix la literatura plurilingüe?
Come una foca nel suo acquario
Ramon Sistac
A la vida, qui més qui menys, evoluciona amb el temps en la seua manera de pensar. Hi ha qui ho fa més ràpid, d’altres més a poc a poc, però tothom, en principi, evoluciona. Com en una bona escudella, les idees van fent xup-xup i, tot partint del mateix producte de base, amb el pas dels anys aquest es transforma, l’experiència ens fa modificar el nostre punt de vista i, en conseqüència, interpretem la realitat de manera sensiblement diferent.
Sobre els desconeguts coneguts
Simona Škrabec
«La truja que es menja les seves cries» és un dels set contes que Danilo Kiš va reunir sota el títol Una tomba per a Boris Davidovič. Publicat el 1976, aquest llibre va ser un autèntic artefacte explosiu, una bomba de rellotgeria.
Menys d’una desena de llibres traduïts de l’eslovè
Simona Škrabec
En els últims vint anys els catalans han pogut conèixer menys d’una desena de llibres traduïts de l’eslovè. No sembla gaire, però agafant les coses pel cantó positiu aquests textos permeten presentar la literatura eslovena del segle XX d’una manera prou àmplia, començant pel poemari La barca d’or de Srečko Kosovel que Edicions del Mall va publicar l’any 1985.
Traductors de còmic, traductors de luxe
Joan Manuel Soldevilla Albertí
La història de les publicacions infantils i juvenils en català en els anys del franquisme és una de les més coratjoses i admirables de tot el que va comportar la resistència cultural en aquells anys. Dos noms són de referència obligada,L’Infantil-Tretzevents iCavall Fort, dues revistes que van esdevenir un far en la foscor, que van apostar per un model de publicació molt innovador en aquell moment, que van saber adaptar-se a les circumstàncies històriques i culturals tan canviants, que van ser plataforma per a il·lustradors, dibuixants i escriptors del país i que van tenir una cura exquisida a l’hora de traduir al català el millor còmic europeu i de dignificar la figura del traductor de còmics.L’Infantil-Tretzevents –amb els seus canvis de capçalera– es va publicar del 1951 al 2011;Cavall Fort va aparèixer per primer cop l’any 1961 i encara es publica.
Els clàssics medievals
Albert Soler
Entre els segles XIII i XV es genera en català una veritable tradició literària, rica, diversa i amb caràcter propi. El procés és similar al que es dóna en altres llengües i literatures europees medievals i presenta diversos moments rellevants.
Allò que es perd i es troba en la traducció
Marjan Strojan
La traducció és, en la seva definició més bàsica, la transferència del significat d’un idioma origen a un altre, tot mantenint el mateix significat en l’idioma resultant. En un altre nivell, es tracta també d’una transposició de la forma i l’estructura de l’original en les formes d’expressió de la llengua d’arribada.
Un exemple de traducció social: la literatura romaní a Eslovènia
Marjan Strojan
Quan parlem de traducció donem per fet que ens referim a les diverses permutacions que es fan entre les llengües perquè estableixin una comunicació entre si. Ara bé, dins d’aquests intercanvis interlingüístics tenen lloc tot un seguit d’altres activitats traductològiques de categories diferents, la més important de les quals podríem anomenar «traducció social».
La força de cada llengua
Carlota Subirós Bosch
Deu apunts sobre la traducció teatral, a partir de la lectura de La més forta, d’August Strindberg
