Facebook Twitter
Decameron de Giovanni Boccaccio (1429).Es desconeix l’autor de la traducció d’aquesta obra, acabada, segons el colofó de l'únic manuscrit conservat, el 1429 a Sant Cugat del Vallès (el mateix any que Andreu Febrer# va enllestir la versió de la Commedia de Dante). Es traca d’una traducció excel·lent, en la qual l'autor renuncia a la transposició verbum verbo, habitual en els trasllats de llengües romàniques, en benefici d'una contínua adaptació sintàctica de l'estil de Boccaccio, desmuntat i recompost en una prosa catalana menys llatinitzant, amb menys incisos i amb períodes en general més breus. La consciència literària del traductor s'evidencia també en l'aplicació de patrons mètrics a la prosa i en l'existència de trets d’estil propis recurrents. L’exemple extrem de la tendència a adequar l’estil és la contínua adaptació de detalls contextuals a la realitat catalana del segle xv, entre els quals destaca la substitució d'una al·lusió proverbial als sermons de frare Nastagio (iii, 4) per una de ben actual al predicador sicilià Mateu d'Agrigento, actiu a la Corona d'Aragó entre els anys 1426 i 1428. Aquesta actualització s'estén a les composicions líriques ("balades") amb què es clou cada jornada, que en la traducció se substitueixen per cançons catalanes preexistents. L'anònim traductor no va versionar la darrera novella (x, 10, sobre Griselda), sinó que en el lloc corresponent va copiar la traducció que Bernat Metge n’havia fet de la versió llatina de Petrarca. [Josep Pujol]
BOCCACI, Johan. Decameron. Ed. de Jaume Massó i Torrents. Nova York: The Hispanic Society of America, 1910.
BADIA, Lola. "Sobre la traducció catalana del Decameron de 1429". Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 35 (1973–1974), p. 69–101.
CASELLA, Mario. “La versione catalana del Decamerone”. A: Saggi di letteratura provenzale e catalana. Bari: Adriatica, 1966, p. 244-281.
COLON, Germà. “Un aspecte estilístic de la traducció catalana medieval del Decameron”. A: La llengua catalana en els seus textos. Barcelona: Curial, 1978, vol. I, p. 235–253.
PAGÈS, Amédée. “Les poésies lyriques de la traduction catalane du Decameron”. Annales du Midi 46 (1934), p. 201–217.
RENESTO, Barbara. “Note sulla traduzione catalana del Decameron del 1429”, Cuadernos de Filología Italiana extra 3 (2001), p. 295-313.
RENESTO, Barbara; HERNÁNDEZ ESTEBÁN, María. “Sulla traduzione catalana del Decameron del 1429 e la sua possibile dipendenza da P”. Studi sul Boccaccio 30 (2005), p. 199-235.
ROMEU I FIGUERAS, Josep. “Les poesies populars i tradicionals catalanes de la traducció del Decameron (Sant Cugat del Vallès, 1429)”. Medievalia 9 (1990), p. 203-218.
Amb el suport de: