Lluís Capdevila i Vilallonga
(Barcelona, 1893 – Andorra la Vella, 1980). Escriptor. Autodidacta,
després d’una estada a París, esdevingué una figura de la bohèmia barcelonina
del començament de segle. Aleshores, fundà la revista Los Miserables i,
més endavant dirigí L\'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia
i La Humanitat.
Conreà prolíficament la novel·la i el teatre
popular, amb un gran nombre de títols publicats i estrenats. Militant
d’Esquerra Republicana de Catalunya i combatent voluntari en la guerra civil,
el 1939 s’exilià a França, on, de 1950 a 1973, exercí la docència a la
Universitat de Poitiers. En la dècada dels anys trenta traduí de manera més o
menys circumstancial diverses obres narratives i dramàtiques, de procedències
diverses, valent-se, de ben segur, del francès com a llengua intermediària:
autors tan distints com Diderot, Dostoievski (a partir d’una adaptació teatral
de Crim i càstig) o Andersen (els
quatre darrers volums de la col·lecció “Contes d’Ahir i d’Avui”, de l’editorial
Mentora, després d’haver-ne aparegut una vintena adaptats per Valeri Serra i
Boldú↑). Traduí al castellàEl català de “La Mancha” de
Santiago Rusiñol↑
(1926).
[Núria Camps]
URBANCEV, L. M.
El crim de Vera Mirzeva.
Barcelona: 1930. (EC, 319) [Amb Enric Lluelles]
ANDERSEN, H.C.
Bella-Bella, o, El cavaller sortós. Barcelona: Mentora, 1935.
ANDERSEN, H.C.
Història de desitjada, la princesa cérvola. Barcelona: Mentora, 1935.
ANDERSEN, H.C.
La gata blanca. Barcelona: Mentora, 1935.
ANDERSEN, H.C.
Leandre,
el príncep gnom.
Barcelona: Mentora, 1935.
DIDEROT, DENIS
La monja.
Barcelona: Antoni López, [193?].
DICENTA, Joaquim.; PASO, Antoni
La rectoria. Barcelona: Ràfols, 1922.
[BEERY, SH.] ,
Music-hall, o, L’últim amor de
Marion. Escenes de la mala vida a Nova York. Barcelona: Lux, [1930?].
CAPDEVILA, Lluís; JORDÀ, J. M.
Crim i càstig. Escenificació
de la novel·la de Fedor Dostoiewski.
Barcelona: Llibreria Millà, 1936.