Lluís Capdevila i Vilallonga (Barcelona, 1893 – Andorra la Vella, 1980). Escriptor. Autodidacta, després d’una estada a París, esdevingué una figura de la bohèmia barcelonina del començament de segle. Aleshores, fundà la revista Los Miserables i, més endavant dirigí L\'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Humanitat. Conreà prolíficament la novel·la i el teatre popular, amb un gran nombre de títols publicats i estrenats. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i combatent voluntari en la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on, de 1950 a 1973, exercí la docència a la Universitat de Poitiers. En la dècada dels anys trenta traduí de manera més o menys circumstancial diverses obres narratives i dramàtiques, de procedències diverses, valent-se, de ben segur, del francès com a llengua intermediària: autors tan distints com Diderot, Dostoievski (a partir d’una adaptació teatral de Crim i càstig) o Andersen (els quatre darrers volums de la col·lecció “Contes d’Ahir i d’Avui”, de l’editorial Mentora, després d’haver-ne aparegut una vintena adaptats per Valeri Serra i Boldú^↑). Traduí al castellàEl català de “La Mancha” de Santiago Rusiñol^↑ (1926). [Núria Camps]