Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Esclasans i Folch, Agustí
Esclasans i Folch, Agustí (Barcelona, 1895-1967). Poeta, narrador i crític literari. Autodidacta, lector àvid i amb facilitat per als idiomes, de ben jove maldà per guanyar-se la vida com a escriptor “professional”, amb la contribució del periodisme i les traduccions, especialment. També exercí la traducció tècnica i administrativa en diverses empreses, com una fàbrica de sederies o un registre de patents. Col·laborà en nombroses publicacions periòdiques: La Humanitat, La Veu de Catalunya o El Matí i, assíduament, a La Revista, on donà a conèixer versions de poemes (d’Horaci, Petrarca, Foscolo o Mallarmé), una adaptació teatral (Els bastidors de l’ànima, d’Evreinov, el 1931) i textos de Bontempelli (1926), Svevo (1928), Beerbohm (1929) o Paul Claudel (1934). Creador d’una teoria ritmològica inspirada en Henri Bergson i Maurice Blondel, la seva obra és vastíssima: uns cent trenta llibres en català i una altra cinquantena entre els editats en castellà i els inèdits (d’una dotzena de volums de memòries, tan sols dos han sortit a llum, el 1952 i el 1957). En els primers anys de la postguerra, després d’haver-ne passat gairebé dos a la presó acusat de catalanista, s’autotraduí al castellà alguns llibres anteriors i publicà, en francès i en edició de bibliòfil, Musicienne du silence (1941). Les penúries econòmiques el dugueren a acceptar tota mena d’encàrrecs editorials, com una biografia d’Unamuno (1947) i una altra de Sant Agustí (1947), i a traduir al castellà incansablement per a editorials barcelonines: Werther de Goethe (1941), Defensa de la poesía de Shelley (1942), narracions de Musset (1942), proses de Mallarmé (1942), Domingo de Fromentin (1942), El profesor de Charlotte Brontë (1943), El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde d’Stevenson, Aurelia, Silvia, Emilia de Nerval (1943?), Atala de Chateaubriand (1944), La leyenda de Don Juan de Merimée (1944?), Himnos triunfales de Píndar (1946) o Mi corazón al desnudo de Baudelaire (1947), entre molts altres títols. Abans de la guerra també havia traduït per raons econòmiques, sovint sense deixar-ne constància; d’altres vegades havia pogut fer prevaler les seves afinitats, visiblement en les versions poètiques. Admirador de la lírica de base simbolista, acostà els Petis poemes en prosade Baudelaire i una selecció de composicions de Mallarmé i de Poe. Ens tots dos casos, ho féu en prosa, literalment, atès que entenia que es tractava, fos com fos, d’una tasca “gairebé impossible”. En el prefaci a la tria de Mallarmé es declarava decididament “antimallarmeà”: “per odi a l’impressionisme” i “perquè sóc intel·lectualista sistemàtic”. Les versions de Poe foren reeditades el 1938 per les Edicions de la Rosa dels Vents “amb lleus retocs”. No gaires anys abans havia reunit en un volum dels “Quaderns Literaris” dos textos poètics de procedències ben diverses: El jardí de les rosesdel poeta i moralista persa Saadi (publicat de primer a La Revista, el 1933) i Les noces del cel i de l’infern de William Blake. De l’anglès també traduí L’hipòcrita santificat(Happy hypocrite), la narració més celebrada de Max Beerbohm. De l’italià, l’aproximació biogràfica a Sant Agustí de Giovanni Papini, un dels escriptors que més admirava. I del francès, quatre novel·les de les tradicions romàntica i realista i psicològica: La pau de casa de Balzac, Adolfde Constant, Dominique de Formentin i El darrer dia d’un condemnat d’Hugo. Gabriella Gavagnin ha observat que, en les versions poètiques de l’italià publicades a la premsa, Esclasans, que concep “l’acte de la traducció com una pràctica de reescriptura”, “s’atorga una llibertat que ens pot semblar un pèl inusitada fins i tot en l’horitzó de la seva època”. [Montserrat Bacardí]
BALZAC, Honoré de. La pau de casa (Costums parisenques del Primer Imperi). Barcelona: 1924. (NE, 25)
BAUDELAIRE, Charles. Petits poemes en prosa. Barcelona: [1928]. (BU, 4)
CONSTANT, Benjamí. Adolf. Badalona: Proa, 1928.
BEERBOHM, Max. L’hipòcrita santificat. Barcelona: Publicacions de La Revista, 1929.
FORMENTIN, Eugène. Dominique. Badalona: Proa, 1929.
HUGO, Victor. El darrer dia d’un condemnat. Barcelona: [1931?]. (BU, 20)
POE, Edgar. Els poemes. Barcelona: Barcino, 1934.
SAADI. El jardí de les roses; Blake, William. Les noces del cel i de l’infern. Barcelona: 1935. (QL, 41)
PAPINI, Giovanni. Sant Agustí. Barcelona: 1936. (QL, 102-103)
Stéphane Mallarmé per Agustí Esclasans. Barcelona: Edicions de la Rosa dels Vents, 1938.
GAVAGNIN, Gabriella. “Traducció i reescriptura. A propòsit de les traduccions d’Esclasans de poesia italiana”. Els Marges 83 (tardor 2007), p. 61-76.
Amb el suport de: