Facebook Twitter
Portada > Diccionari de la traducció catalana > Fernández de Heredia, García
Fernández de Heredia, García (?-1411). Nebot de Juan Fernández de Heredia, va ocupar la plaça de bisbe de Vic entre 1377 i 1383 (tot i que el seu episcopat es va perllongar fins almenys el 1386), i després la de bisbe de Saragossa. Durant aquest període eren freqüents les relacions amb la casa reial, i especialment amb l’infant Joan (futur Joan I), a qui informava sobre llibres de la biblioteca de Juan Fernández de Heredia. Per encàrrec d’aquest príncep, va executar la traducció del llatí al català, actualment perduda, d’una obra històrica de Justí: l’epítom de les Històries filípiques de Pompeu Trogus. [Josep Pujol]
CACHO BLECUA, Juan Manuel. “Traducciones catalanas y aragonesas en el entorno de Juan Fernández de Heredia”. A: Literatura i cultura a la corona d’Aragó (s. XIII-XV). Actes del III Col·loqui “Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga”. Barcelona: Curial / PAM, 2002, p. 299-318.
Amb el suport de: