Joaquim Montero i Delgado (València, 1869 – Santiago de Xile, 1942). Actor i comediògraf, també conreà el periodisme. Format a la companyia d’Enric Borràs, el 1900 es traslladà a l’Amèrica del Sud, on treballà com a actor i director. Quan tornà a Catalunyael 1913, ingressà a la companyia de Teatre Català del Romea, i després, a la del Novetats, amb les qualsobtingué una gran popularitat com a actor còmic i de caràcter. Amb la intenció d’entretenir un públic d’extracció popular i menestral, escriví nombroses peces per a l’escena, majorità­riament vodevils, incloent-hi espectacles de revista, sarsueles i paròdies com ara L’ànima que m’aguanta o Riera baixa (a partir de L’ànima és meva i Terra baixa,de Guimerà). Ell mateix traduí i adaptà melodrames i comèdies de caràcter lleuger, sobretot a partir del francès i de l’italià, però també en algun cas de l’anglès o del castellà. Fruit de l’interès de l’empresari Josep Canals de renovar l’escena catalana amb la incorporació de grans noms del teatre europeu contemporani són les traduccions d’algunes obres de Pirandello: Toca ferro! (Romea, 5-III-1924), Sis personatges en cerca d’autor (Romea, 24-III-1924) i Enric IV (Romea, 3-VI-1925). Com aquestes, diverses de les seves traduccions estrenades al Romea o en altres teatres de Barcelona han romàs inèdites, entre les quals Mister Pickwick,una adaptació de Georges Duval i Robert Charvay de l’obra de Charles Dickens (Romea, 10-I-1921), L’admirable Crichtonde J. M. Barrie(Romea, 29-XI-1921;Biblioteca de Catalunya, ms. 5886), El front dels marits de Georges Berr i Louis Verneuil(Biblioteca de Catalunya, ms. 5885), Tres actes d’Amerigo Guasti (Romea, 10-I-1922), El caliu de Michel Provins (5-IV-1924), El desert es venja de Laureà d’Orbok (Romea, 18-II-1925) o Els fracassats de H.R. Lenormand (Romea, 27-II-1928). [Judit Fontcuberta]