Montsó, Joan de (València, 1340? – ?, 1412). Teòleg dominicà. Va ensenyar en els convents de l’orde i va estudiar teologia a París, on va rebre el magisteri en 1387. Entre 1381 i 1384 havia ocupat la plaça de lector de teologia de la seu de València. Autor de tractats llatins sobre el cisma de l’Església, es va distingir a París per la defensa de tesis antiimmaculistes (Tractatus de conceptione Beatae Virginis), que li va valer un procés i atacs per part d’eminents teòlegs parisencs. És autor d’una traducció catalana, datada entre 1392 i 1396, dels Sermones in Cantica de Sant Bernat, dedicada a l’infant Martí (futur Martí I), de la qual s’ha conservat únicament el pròleg. En aquest document singular, l’autor desenrotlla una extensa analogia entre l’infant Martí i el rei Salomó i una explicació al·legòrica de les armes de la casa de Barcelona. [Josep Pujol]