Nicolau i Masó, Maria del Carme (Barcelona, 1901-1990). Periodista, novel·lista i poeta. Redactora dels serveis informatius de Radio Barcelona des del 1932, va escriure també per a les publicacions Art Novell, Joventut Catalana, Mirador i Nosaltres sols! Des que el 1926 va començar a publicar a La Dona Catalana, va esdevenir-ne una de les col·laboradores més assídues --sovint rere pseudònims diversos-- i va convertir-se, de primer, en redactora, el 1929 i, després, durant la guerra, en directora de la revista. Presentades abans en forma de fulletó, va publicar sis novel·les sentimentals a la “Biblioteca La Dona Catalana”. Així mateix, va traduir-hi una vintena de llibres en sis anys. Només, però, va fer constar la seva tasca mediadora en la novel·la històrica Quo vadis?, del premi Nobel polonès Henryk Sienkiewicz (paradoxalment, l’única versió indirecta), un dels títols més dissonants de la col·lecció, la qual, com especificava, pretenia difondre “sana literatura”, novel·les “que puguin ésser llegides per tothom”, amb pretensions moralitzadores evidents. La majoria d’obres que va acostar provenia del francès, d’escriptors del tombant de segle, avalades per un cert èxit popular en aquesta llengua i en castellà: Felip Derblay, La senyora Desvarenne i Armand de Fontenay de Georges Ohnet, Lídia i Víctimes de l’ideal de Henri Greville iun títolde Mathilde Alanic, Charles Carignan, Lucie Darville, Marc Mario, Charles Merouvel, Oscar Metenier i J. Roshni. També va traduir-hi algunes novel·les de dues autores angleses: La comtessa d’Earlescourt, Maria del Roser, Temptació de dona i Quan l’amor venç de Charlotte M. Braemé i El secret d’Alícia de Mary Elisabeth Braddon; i encara un parell de la italiana Carolina Invernizio: Sirena i Primer amor. La seva carrera com a escriptora i traductora va quedar estroncada amb la fi de la guerra civil. Després d’exiliar-se a França, la dècada dels cinquanta va escriure guions de ràdio i alguna obra “femenina”, com La mujer en su hogar, i va traduir alguna novel·la al castellà, com La dame de cirque, de Guy des Cars, apareguda de primer amb el títol La dama i després, en una segona edició, La dama y su hombre. [Montserrat Bacardí]