Nicolau i Masó, Maria del Carme
(Barcelona,
1901-1990). Periodista, novel·lista i poeta. Redactora dels serveis informatius
de Radio Barcelona des del 1932, va escriure també per a les publicacions Art Novell, Joventut Catalana, Mirador
i Nosaltres sols! Des que el 1926 va
començar a publicar a La Dona Catalana,
va esdevenir-ne una de les col·laboradores més assídues --sovint rere
pseudònims diversos-- i va convertir-se, de primer, en redactora, el 1929 i,
després, durant la guerra, en directora de la revista. Presentades abans en
forma de fulletó, va publicar sis novel·les sentimentals a la “Biblioteca La
Dona Catalana”. Així mateix, va traduir-hi una vintena de llibres en sis anys.
Només, però, va fer constar la seva tasca mediadora en la novel·la històrica Quo vadis?, del premi Nobel polonès
Henryk Sienkiewicz (paradoxalment, l’única versió indirecta), un dels títols
més dissonants de la col·lecció, la qual, com especificava, pretenia difondre
“sana literatura”, novel·les “que puguin ésser llegides per tothom”, amb
pretensions moralitzadores evidents. La majoria d’obres que va acostar provenia
del francès, d’escriptors del tombant de segle, avalades per un cert èxit
popular en aquesta llengua i en castellà: Felip
Derblay, La senyora Desvarenne i Armand de Fontenay de Georges Ohnet, Lídia i Víctimes de l’ideal de Henri Greville iun títolde Mathilde
Alanic, Charles Carignan, Lucie Darville, Marc Mario, Charles Merouvel, Oscar
Metenier i J. Roshni. També va traduir-hi algunes novel·les de dues autores
angleses: La comtessa d’Earlescourt, Maria del Roser, Temptació de dona i Quan
l’amor venç de Charlotte M. Braemé i El
secret d’Alícia de Mary Elisabeth Braddon; i encara un parell de la
italiana Carolina Invernizio: Sirena
i Primer amor. La seva carrera com a
escriptora i traductora va quedar estroncada amb la fi de la guerra civil. Després
d’exiliar-se a França, la dècada dels cinquanta va escriure guions de ràdio i
alguna obra “femenina”, com La mujer en
su hogar, i va traduir alguna novel·la al castellà, com La dame de cirque, de Guy des Cars,
apareguda de primer amb el títol La dama
i després, en una segona edició, La dama
y su hombre. [Montserrat Bacardí]
GREVILLE, Henri.
Lídia. Barcelona: Bosch,
1930.
MEROUVEL, Charles.
Per una mirada.
Barcelona: La Dona Catalana, 1931.
OHNET, Georges.
Felip Derbla. Barcelona: Bosch,
1931.
OHNET, Georges.
La senyora Desvarennes.
Barcelona: Bosch, 1931.
SIENKIEWICZ, Henryk.
Quo vadis? Barcelona: Bosch, 1931.
BRAEMÉ, Charlotte Monica.
La comtessa d’Earlescout.
Barcelona: Bosch, 1932.
BRAEMÉ, Charlotte Monica.
Maria del Roser.
Barcelona: Bosch, 1932.
GREVILLE, Henri.
Víctimes de l’ideal.
Barcelona: Bosch, 1932.
METENIER, Oscar.
El misteri del castell.
Barcelona: Bosch, 1932.
OHNET, Georges.
Armand de Fontenay.
Barcelona: Bosch, 1932.
CARIGNAN, Charles.
Reivindicat. Barcelona: Bosch,
1933.
MARCO, Mario.
Amor triomfant.
Barcelona: Bosch, 1933.
ALANIC, Mathilde.
Foc vell sota la cendra.
Barcelona: Bosch, 1934.
BRAEMÉ, Charlotte Monica.
Temptació de dona.
Barcelona: Bosch, 1934.
DARVILLE, Lucie.
Margarida Loray.
Barcelona: Bosch, 1934.
ROSHNI, J. .
El testament de la tia Isabel.
Barcelona: Bosch, 1934.
INVERNIZIO.
Carolina. Primer amor. Barcelona: Bosch, 1935.
INVERNIZIO.
Sirena. Barcelona: Bosch,
1935.
BRADDON, M. E. .
El secret d’Alícia.
Barcelona: Bosch, 1936.
BRAEMÉ, Charlotte Monica.
Quan l’amor venç.
Barcelona: Bosch, 1936.
REAL, Neus.
“Espais de literatura popular i de consum en
català: Maria del Carme Nicolau”. Serra
d’Or 459 (març 1998), p. 44-47.