Joan Bellès i Sallent (Els Comtals, Manresa, 1942 – Barcelona, 2006). Llicenciat en filologia clàssica i professor d’ensenyament secundari. És autor de Fabulacions sirianes. Notes d’un viatge(2004). Bon coneixedor de la literatura llatina, es va dedicar de ple a la traducció d’obres clàssiques. Deixeble del professor Joan Bastardas^↑, fou el traductor dels documents medievals que apareixen en diversos volums de la Catalunya Romànica d’Enciclopèdia Catalana, com també del corpus sencer de les lleis visigòtiques, elLiber iudicum, publicat per la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya. La major part de les seves traduccions són editades a la Fundació Bernat Metge (les Lletres i els Poemes de Sidoni Apol·linar i les Filípiques i el discurs Defensa de Publi Sesti de Ciceró). A l’editorial Empúries va donar a conèixer una traducció de l’Eneidade Virgili i L’ase d’or d’Apuleu. És coautor d’una versió d’obres de sant Jeroni i del mestre Eckhart, per a la col·lecció “Clàssics del Cristianisme” [Montserrat Franquesa / Joaquim Gestí]