Doce poetas catalanes del siglo XX

Es tracta d’un volum bilingüe d’unes dues mil pàgines que, a diferència de les antologies tradicionals, reuneix llibres sencers dels autors triats, en el seu moment, per Joan Vinyoli en circumstàncies peculiars, i que són, en ordre cronològic, aquests: Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater i Vicent Andrés Estellés. Gairebé tots són representats amb un llibre; excepte Riba, Espriu i Ferrater que ho són amb dos; Foix amb un llibre en prosa i una mostra àmplia en vers; i Vinyoli, a qui l’autor dedica la seva obra, amb tres.

Entenent que la nòmina és panoràmica i representativa de la poesia catalana clàssica del segle XX, Guillén la va completar amb les seves «Tres añadiduras»: una mostra generosa de la poètica de l’època escrita per dones, amb tres de les seves més destacades protagonistes: Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu i Rosa Leveroni.

A aquests trets que defineixen, d’entrada, l’originalitat d’aquest volum, si més no sorprenent, Orlando Guillén hi afegeix una introducció «de rara belleza» (segons l’escriptor mexicà Gordon Ross) i de penetrant fondària, i també un notable «Apéndice de varia intención» on recull, a més dels llibres dels poetes la representació dels quals sobreïx de la unitat al cos principal de l’obra, mostres de l’art poètica dels autors inclosos i estudis i aportacions crítiques dels uns sobre els altres o de vària procedència especialitzada, triats amb exigència i encert, que amplien l’horitzó de lectura del volum i el fan més assequible i entranyable.

A invitació del poeta mexicà, Enric Casasses, un dels més importants poetes actuals de la llengua catalana, amic d’ell i consultor de català al llarg del volum i dels anys, escriu a manera d’epíleg una «Notícia de la poesia catalana», un estudi tan apassionat com rigorós dels avatars de la poesia catalana des de Ramon Llull i Ausiàs March fins a Jacint Verdaguer i Joan Maragall, que contribueix a l’abastiment d’informació poètica de l’obra fins a límits, si no exhaustius, sí imprescindibles per al coneixement i la difusió de l’esperit català a través de la seva gran poesia en el temps. Per tancar el seu volum, Orlando Guillén ens obsequia encara amb «La ñapa» [La torna], on trobem la breu i selecta presència d’autors significatius de l’anomenada Escola Mallorquina.

El conjunt d’aquestes característiques de singularitat, extensió i fondària fan de Doce poetas catalanes del siglo XX un volum de publicació urgent i necessària. Les pàgines que segueixen i que s’obren amb textos al·lusius i pertinents de l’autor mexicà solament pretenen il·lustrar aquests extrems, i l’expectació i el ressò a la premsa que el llibre ha suscitat des del seu inèdit.