De profundis
Hi ha un camp de rostoll on cau una pluja negra.
Hi ha un arbre fosc que
s’alça solitari.
Hi ha el xiulet d’un vent que encercla cabanyes
buides.
Que trist aquest capvespre.
Pels termes del vilatge
La tendra
òrfena aplega encara unes quantes espigues.
Els seus ulls pasturen rodons i
daurats dins la posta
I el seu ventre és a l’aguait del nuvi celestial.
A
l’hora del retorn
Els pastors van trobar aquell cos dolç
Podrit al
bardisser.
Una ombra sóc allunyada de pobles obscurs.
El silenci de
Déu
Me l’he begut a la font de l’arbreda.
Al meu front apareix un metall
fred
Aranyes busquen el meu cor.
Hi ha una llum que se m’apaga a la
boca.
De nit m’he trobat en un erm,
Tot cobert de deixalles i pols
d’estrelles.
Entre els avellaners
Tornaven a sonar àngels de cristall.
per Joan Casas i Feliu Formosa
