Com aquella navalla desitjada d’infant,
de fulles desplegades i bell mànec
vermell,
amb el seu nom gravat. Ha anat creuent els anys
perseguint-la
entre somnis: fines fletxes de faig
o talles d’animals en fusta de
noguera,
el nus antic d’un cedre, la sang d’un cos primer.
de gran,
n’esmola el tall, guanyat en la memòria
on abat les malures que embosquen els
records