La mort i la primavera

Es va acabar un altre estiu. Com si tantes tardors mortes fossin sempre la mateixa, amb aquesta mania d’anar tornant, la tardor era allí: clavada a la paret de roca, de terra al cim, amb una onada de fulles de foc, que el primer vent que havia dut pols de sofre, quan tornava vell i fred, arrencava. Queien pels carrers del poble, per damunt del riu que se les enduia, s’enlairaven a remolins fins a la torre del rellotge, voleiaven fins a les Pedres Altes i queien giravoltant encara amb olor del que havien estat: borrissol verd. Amb la branqueta per on s’havien aguantat tot l’estiu, malaltissa i buida d’aigua. Baixaven bufades i endutes i esperàvem que totes haguessin caigut per fer-ne piles i calar-hi foc. El foc les feia cridar: cridaven baixet i xiulaven més fort encara i feien fum blau. I l’olor de fulla cremada omplia les cases i l’aire. Tot l’aire era ple d’olor d’acabament. Si cremaven poc, amb un bastó burxàvem la pila i l’aixecàvem enlaire d’un costat perquè la flama es fes més alta. I de mica en mica la primavera moria a la tardor damunt de les pedres rodones de la plaça. Aviat la pluja que venia petita apagava els darrers calius i despintava les cases. Tot el color de rosa lliscava en regalims negres. El poble era un altre poble sense les fulles i sense el color. Un poble de cases gastades i cansades, arremolinat damunt de l’aigua i encastat a la muntanya del senyor.