Lo Desconhort

I
Déus, ab vostra vertut començ est Desconhort,
lo qual faç en xantant, per ço que me’n conhort,
e que ab ell reconte lo falliment e•l tort
que hom fa envers vós, qui•ns jutjats en a mort.
E on mais mi conhort, e menys hai lo cor fort,
car d’ira e dolor fa mon coratge port,
per què•l conhort retorna en molt greu desconhort.
E per aiçò estaig en treball e•n deport,
e no hai null amic qui negú gauig m’aport,
mas tan solament vós; per què eu lo faix en port
en caent e•n llevant, e som çai en tal sort,
que res no veig ni auig d’on me venga confort.


II
Quan fui gran e sentí del món sa vanitat,
comencé a far mal e entré en pecat,
oblidant Déus gloriós, siguent carnalitat;
mas plac a Jesucrist, per sa gran pietat,
que•s presentà a mi cinc vets crucifigat,
per ço que•l remembràs e•n fos enamorat
tan fort, que eu tractàs com ell fos preïcat
per tot lo món, e que fos dita veritat
de la sua trinitat e com fo encarnat;
per què eu fui espirat en tan gran volentat,
que res àls no amé mas que ell fos honrat;
e adoncs comencé com lo servís de grat.

LLULL, Ramon. Lo Desconhort; Cant de Ramon. Edició a cura de Josep Batalla. Tona: Obrador Edèndum, 2004.