Facebook Twitter

Soldats

Carles Riba

Per a J. V. Foix

Són un pas que passa, eriçat
de rostres —un, molts— la comuna
força i el ritme aferrissat
se’ls emporten —versos en una

llengua desconeguda, mots
plens d’un destí que no ens espera:
bella és la música —molts, tots—
i estrany el vent de la bandera.

La indispensable solitud
els segueix i els prendrà —¿per viure
o per morir? Cad’un perdut

en ell mateix, ja rostre lliure,
a plànyer que hagi mai viscut
o monstruós que torni a riure.




Obres completes I. Introducció d’Arthur Terry. Barcelona: Edicions 62, 1965, p. 160.
Traduït per Johannes Hösle
Johannes Hösle
Fragments
Assentiré de grat - Salvador Espriu
Cançó del gosar poder - Gabriel Ferrater
Cant Espiritual - Joan Maragall
La creació - Miquel Martí i Pol
Lo Desconhort - Ramon Llull
Oda a Espanya - Joan Maragall
Res no és mesquí - Joan Salvat-Papasseit
Soldats - Carles Riba
Bibliografia
Altres
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: