Va ser professor ajudant a l’Institut de Literatura General i Comparada de la Universitat Lliure de Berlín-Oest (1981-1986) i al Seminari de Romàniques de la Universitat de Erlangen-Nürnberg (1987-88). És autor de diversos treballs sobre literatura espanyola, catalana, hispanoamericana, francesa i alemanya.
El 1990 va obtenir el Premi Nacional de Literatura Catalana per la tria i traducció d’uns textos poètics de J. V. Foix. El 1991 presentà la seva segona tesi universitària sobre l’obra de Henri Michaux. Ha fet suplències de càtedra a les universitats de Freiburg, Kiel i Potsdam. Del 1995 ençà, és catedràtic de literatures iberoromàniques al Seminari de Romàniques de la Johannes-Gutenberg-Universität de Mainz.