Va començar publicant poesia gràcies a premis locals, com ara el Premi Divendres Culturals o el I Premi l’Alzina, de Cerdanyola; obres que han estat publicades per Muñoz Moya y Montraveta Editores l’any 1986. En aquell moment, estava unit a diversos moviments culturals del Vallès i va participar en la revista Metzina, editada a Sabadell, que només en va treure dos números. Per raons personals, durant els anys noranta els seus projectes literaris romangueren inèdits, ja que no publicà res més fins a l’any 2001, després de guanyar el XXXIV Premi de Poesia i Prosa Poètica Joan Teixidor 2000, d’Olot, amb Els encontres fortuïts, un poemari de clara adscripció al surrealisme francès. A partir d’aquest llibre començà a interessar-se per la figura d’Isidore Ducasse (comte de Lautréamont), com a símbol de la radicalitat en literatura. Traduí l’obra completa de Ducasse i el 2002 quedà finalista del Premi Vidal Alcover de Traducció, de Tarragona. El 2006 guanyà, amb la traducció ja publicada, Premi Rafael Jaume, de traducció poètica, dins els Premis Cavall Verd.
És autor de nombrosos articles sobre literatura. Ha treballat en l’obra de Martí i Pol, Le Clézio, Nerval, Sollers, Sarraute, entre d’altres. Amb el GRES ha preparat col·loquis internacionals i ha publicat llibres de teoria literària: L’écriture fragmentaire - Théories et pratiques (2005) i Stratégies de l’illisible (2006), a les Presses Universitaires de Perpignan.
Pel que fa a la traducció, han estat objecte de trasllat autors catalans i espanyols a les revistes digitals Le jardin des muses i Ecrits Vains?, sempre amb la voluntat de donar a conèixer la literatura catalana al públic francòfon. Actualment dirigeix la col·lecció «Palimpsest», a l’Editorial March, on es publiquen autors francòfons en català, com ara Isidore Ducasse, Maurice Blanchot, Marguerite Yourcenar, Marcel Schwob i Robert Desnos.