Anna Casassas

Aquesta passió per les lletres ve de família. El pare era químic de professió i poeta de vocació (va arribar a president de l’IEC), i el germà gran li ha seguit la vocació també en el vessant professional. Tot i que ordenar i perfilar frases és la meva feina, la creativitat a mi em fa una mica de basarda, i per això la reinterpretació literària, o sigui traslladar una partitura en francès o italià a l’harmonia del català, em sedueix com les veus del mar. En el fons, si em permeteu la metàfora, la traducció té quelcom de sublim i alhora rutinari (a vegades, per desgràcia també ordinari) que en més d’un sentit es pot comparar a la remor de les onades. Potser perquè, des que els humans som al món, les paraules tampoc no cessen mai d’anar i venir, d’evaporar-se i ploure.

Als traductors, en tot cas, la gràcia ens arriba de tant en tant, quan ens toca una partitura magistral, d’un autor amb el qual et fas amic en la distància, a través del laberint de les llengües, que per increïble que sembli s’entenen a la perfecció entre elles, en l’essència.