Traduir de l'un i de l'altre són processos molt diferents i m'agrada combinar-los. Si en modern em puc fer una idea força precisa de les connotacions de cada mot i la cadència de cada frase, el fet que en antic el coneixement d'aquests elements sigui hipotètic em permet de prendre'm més llibertats.
Una altra alternança que m'agrada és la de la prosa i el vers. La meva carrera com a traductor ja va començar així: al mateix temps que traduïa la prosa aticista de l'emperador Julià, bregava amb els versos d'una plèiade de poetes estrictament contemporanis. De la mateixa manera, les últimes fases de la revisió de la traducció del Crist de nou crucificat van enllaçar-se amb els primers cants de la Ilíada.