Facebook Twitter
Cover > Translators Site > Joan Maragall > La fascinació pel sobrehome: Nietzsche

La fascinació pel sobrehome: Nietzsche

Visat núm. 2
(octubre 2006)
by Heidi Grünewald
Mentre que, per als uns, Wagner era un dels contactes poderosos per a la cultura catalana de què parla Sagarra, per a Maragall aquesta figura, sens dubte, era Friedrich Nietzsche, perquè proposa una nova imatge de l’home modern. Així, el que més impressionava els contemporanis era el seu concepte d’Übermensch, que Maragall acostumava a traduir, al més sovint, per sobrehome, en comptes de superhome.

Per als contemporanis, el plantejament nietzscheà encaixava d’alguna manera amb la idea de perfeccionament de l’home i de la humanitat, encara vigent com a rerefons dels discursos intel·lectuals durant tot el segle XIX. Hem de recordar que Nietzsche mateix, el gran terratrèmol de la cultura occidental, feia un elogi esplèndid de la personalitat de Goethe, perquè li semblava una autocreació perfecta.

Ara bé, el primer intent maragallià de fer conèixer el filòsof alemany al Diario de Barcelona va ser rebutjat. Però Maragall hi insistí i publicà en la revista L’Avenç (juliol del 1893) un altre article en llengua catalana i signat amb el pseudònim Panphilos, cosa que explicà obertament a l’amic Roura en una carta del 29 de setembre de 1893, en la qual afirmava la seva identitat amb el nom de «Pamphilos». Poc després, pel novembre de 1893, L’Avenç oferí als seus lectors la traducció d’uns fragments d’Així parlà Zaratustra. Encara que, en la presentació corresponent, la redacció parlés de llur col·laborador «Pamphilos», es deixà així mig al descobert la identitat del traductor. Només s’explicà que aquesta traducció es va realitzar a partir d’una petita antologia francesa titulada À travers l’oeuvre de Frederic Nietzsche (1893). Ara bé, si aquesta versió catalana no s’atribueix a Maragall és sobretot perquè és considerada de segona mà, és a dir, traduïda a partir d’una traducció del text original. Nogensmenys, fora d’Alemanya, aquesta petita antologia assegurava un primer accés als textos de l’autor de Zarathustra. Per tant, no volem excloure del tot que Pamphilos —és a dir, Maragall—, motivat a fer conèixer el pensador de moda amb veu pròpia a la seva gent, hagués fullejat aquesta antologia francesa i hagués decidit traduir-ne uns quants fragments.

És la fase inicial de la seva recepció de Nietzsche i encara li faltava trobar una relació particular amb el filòsof alemany que es defineix més clarament l’any 1898 amb el lliurament dels fragments d’Així parlà Zaratustra, escollits conscientment per ell mateix, amb la intenció de fer veure el sentit que ell, a través de la lectura i l’òptica personals, va trobar en aquesta obra, en contrast amb la degustació de l’antologia francesa. En aquest sentit, és significatiu que canviés lliurement l’ordre de dos fragments i posés, a diferència de l’original, el fragment d’«El coneixement pur», que té molt més efecte, després del fragment «Al sortir el sol». A més d’aquesta nova seqüència dels fragments, també la presentació formal del text augmenta la potència poètica del text. Es tracta, aleshores, d’una traducció i d’una composició molt ben pensada que deixa endarrere tota discussió entorn dels vehicles lingüístics utilitzats per portar l’esforç a la perfecció. Els fragments publicats el 1898 demostren molt bé que Maragall va donar voltes i voltes al text alemany buscant una significació coherent, sense deixar de banda l’interès creatiu propi ni la línia de pensament propis.

Ara bé, Nietzsche, com a símptoma de l’època, està «en voga» quan Maragall decideix traduir-ne alguns fragments; nogensmenys, la seva tasca de traductor transparenta un interès seriós d’aproximació personal al pensament europeu modern. En les revistes franceses, Maragall trobà la imatge del filòsof com a crític de l’art wagnerià i escriptor d’imatgeria genial, però fou sobretot l’estudi introductori de Peter Gast al volum de Zarathustra que determinà considerablement en Maragall la seva dimensió interpretativa del pensament nietzscheà.

With the support of: