Facebook Twitter
Cover > Translators Site > Joan Maragall > Sobre la traducció: apunts epistolars de Maragall

Sobre la traducció: apunts epistolars de Maragall

"I l’alemany com va? Ves de conreuar lo Noi Goethe i lo Noi Schiller: Veiam si quan continuarem la traducció dels "Reise Bilder" n’estaràs una mica més fort: però ca! Sempre hauràs d’admirar la meva intuïció que tradueix qualsevol paraula estranya només que pel geni de la llengua. Això és talent!"

Carta a Antoni Roura [29-V-1890, OC I, 1100]

"El número de "l’Avenç" que va amb el present, te l’envio perquè vegis l’estat del meu pensament en l’article "Nietzsche" que va firmat "Pamphilos", que sóc jo;

Carta a Antoni Roura [29-IX-1893, OC I, 1110]

"Com a final de temporada em dedico a donar l’últim cop de mà a la "Ifigènia", al "Ton i Guida" (Hänsel und Gretel) i als escrits d’en Pep Soler: hi he fet un prologuet. Tot això penso que sortirà a llum d’una manera o altra l’hivern que ve, que aixís me resta desembarassat per empendre nous treballs que es presentin o que em vinguin de gust...Tot menys traduir la "Mathäus Passion" d’en J. S. Bach com volia en Gay, ni res més d’alemany per un any almenys. Creu que ja n’estic ben embafat."

Carta a Antoni Roura [VII-1897, OC I, 1125]

"Estimat amic: Vaig rebre amb alegria les seves salutacions de Berlin……..Lo que no sé com s’ho fan és poder ja tan aviat tenir converses i escoltar lliçons en una llengua com aqueixa alemanya, que a mi em sembla que sentint-la de viva veu, mai de la vida podria entendre’n sinó paraules soltes, i fins si vol, moltes, totes les paraules soltes, però mai el seu lligament i sentit en la frase, que, escrita pot desxifrar-se mercès a rellegir-la repetidament i amb calma. En fi, la joventut tot ho pot."

Carta a Pere Bosch i Gimpera [18-XI-1911, OC I, 933]

„La segona part del Comte l’Arnau penso donar-la en un llibret junt amb altres coses a últims d’aquest any." […]

La traducció de Novalis (l’"Enric d’Ofterdingen", obra inacabada a la que volia posar tota la seva visió del món) va endavant, i penso l’hauré acabada cap a principis d’estiu. Crec que pot interessar molt. Amb aquestes traduccions dels esperits excel·lents, em sembla que es fa un gran bé (en la mida de les forces pròpies) a la nostra llengua poc treballada, a la cultura general i a la pròpia".

Carta a Carles Rahola [24-I-1905, OC I, 1069]

"Estimat Rahola: Molta alegria em dóna el noble afany de vostè en anar enriquint el seu esperit. Veritablement l’estudi d’un idioma és un treball equilibrador, i el seu coneixement una nova font oberta en nostre esperit, sobretot quan la llengua que s’aprèn és la de Goethe i Schiller"

Carta a Carles Rahola [24-X-1905, OC I, 1072]

"Ara estic acabant la traducció de Novalis; això sí que serà pels joves, perquè lo que és els vells diran que l’obra és una criaturada… i el traduir-la més."

Carta a Carles Rahola [17-XI-1906, OC I, 1075]

"Aquesta que jo faig, sí que és vida tranquil·la ; perquè no es pensi pas que el traduir Novalis em siga un treball: és mes aviat una recreació, i vaig fent-ho amb una sàvia lentitud (encara que m’estiga mal el dir-ho) davant la majestuosa ratlla de l’horitzó marí, veient les pausades feines dels pescadors en la platja i sentint els xiscles de les criatures i les orenetes. A primers de juliol já mudaré de vida ; passaré per Barcelona per a anar-me’n a Cauterets."

Carta a Enric de Fuentes [1906, OC I, 986]

"Gràcies per la teva felicitació sobre lo d’Ifigènia. Crec que es fa un gran bé an el catalanisme ennoblint-lo introduint-hi obres mestres com la de Goethe: i em sembla que aquesta vegada el cop no ha sigut en va. Per la high life que va assistir al Laberinto, allò fou com una espècie de revelació de que el català, aplicat a coses grans, no era ordinari".

Carta a Joaquim Freixas [15-X-1898, OC I, 977-978]

"La concepció spinoziana del món (que li agraeixo molt m’hagi donat abarcada en tan poques paraules, perquè ja em sembla haver llegit tot Spinoza) és realment d’una grandiositat que el cor s’hi eixampla. Aquests grans pensadors […] inventen paraules fosques i turmentadores de l’enteniment […]: substància, atributs, causa, principi, esperit, matèria, etc. Tot això vol dir realment quelcom. Però, aquest quelcom, la poesia el veu i el diu vivament. Escolti a Novalis: "La poesia és la realitat absoluta. Aquest és el germen de la meva filosofia. Quan més poètic, més ver".

Jo m’he agafat amb Burns i amb Novalis. […] Novalis sí que m’atrau febrosament. N’havia començat una traducció dels Himnes a la Nit per vostè; però em vaig adonar que havia agafat una versió en vers (arreglada en part per altri després de mort ell) i en un rapte de disgust vaig esqueixar les quatre planes que tenia fetes. Després me n’he arrepentit, perquè fàcilment ho podia rectificar amb la primera versió amb prosa cadenciosa que precedeix a l’altra; però ja estava fet. Jo crec que se m’encomanà la impetuositat de vostè."

Carta a Josep Pijoan [30-V-1903, OC I, 1018-1019]

"[…] en la nit del 2 al 3 nasqué mon vuitè fill: tot va anar molt bé […]

Segon aconteixement: l’estreno de La Margarideta al teatre d’en Gual. Discussió extraordinària i, en general, molt respectuosa per a mi, pobre de mi. Perquè lo cert és que en el fons, i salvant amb grans alabances el treball literari de traducció, la idea de treure el drama del seu ambient tradicional, ha sigut considerarda com una grossa equivocació. Això pels savis i sobretot pels semisavis. El bon públic innocent, encara que un xic desconcertat per la rapidesa en què es succeeixen les curtes i intenses escenes, em sembla que ha entrat en el drama. Però fins això, que al capdavall és lo principal, lo únic, no podrem saber-ho bé fins que el drama surti del públic fi d’en Gual i vagi al públic gruixut, i això, si els empresaris es sobreposen a l’esverament que els ha d’haver produït la crítica i s’atreveixen a dur l’obra a altres teatres, que ho dubto molt."

Carta a Josep Pijoan [26-XI-1903, OC I, 1028]

"[…] he rebut l’exemplar de la segona sèrie de les Leyendas de Oro […] aquelles primeres Leyendas […] foren la primera finestra que em fou oberta a l’aire lliure de la poesia mundial. […] i ja amb més experiència d’aquest art i de l’art espeial de la traducció, he restat meravellat davant l’obra de vostè: una traducció-assimilació, com no sé que ningú més haja fet en tota Espanya. Hi ha peces en aquesta obra que jo les trobo més fortes que els seus originals, o al menys que l’efecte que els originals poden fer-nos a nosaltres estrangers, llegits en la llengua llur; […] és com si fossen originals de vostè, perquè hi ha emoció original; però sobre tot aquell "Don Ramiro", que essent tot lo que és en Heine, sembla que aquest l’hagués traduït, i vostè l’hagi restituït a son ambent propi i castís; no hi ha dubte de què el terrible ritornello "Me llamaste i aquí estoy" és incomparablement més fort i més viu que el "Sprachest ja ich sollte kommen"".

Carta a Theodor Llorente [11-III-1909, OC I, 1006]

Bibliografia recopilada per Heidi Grünewald
With the support of: