Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny

GRAN TRÀFEC A MAHAGONNY, APROXIMADAMENT UN ANY DESPRÉS DEL GRAN HURACÀ

Els HOMES avancen al prosceni i canten.

COR:

Primer que res cal afartar-se,
el segon és fer l’amor,
en tercer lloc vindrà la boxa
i empitimar-se serà el quart.
P’rò sobretot cal no oblidar
que aquí tot és autoritzat.

Els HOMES es mouen per l’escenari i prenen part en l’acció. Als cartells del fons, escrit en lletres enormes, apareix el mot «MENJAR». Un grup d’homes són asseguts cadascun davant una taula on hi ha un gran plat de carn. PAUL també hi és. JAKOB, ara anomenat el Fart, seu al mig davant una taula i menja sense parar. A banda i banda, els dos músics.

JAKOB, EL FART:

Ja m’he menjat dues vedelles
i aquesta és la que fa tres,
però no en tinc prou.
Tot jo podria menjar-me.

PAUL I JAKOB:

Menja, si això et fa feliç.
Menja i no diguis prou.

UNS QUANTS HOMES:

Quin goig que feu, senyor Schmidt,
no deixeu d’endrapar.

JAKOB:

Menjo, menjo, mireu, germans,
mireu, germans, quin banquet.
Si faig net, descansaré,
perquè oblidaré.
Una mica més…
(Cau mort.)

ELS HOMES, darrere d’ell, en semicercle, traient-se els barrets:

Mira, Schmidt ha fet l’ànec,
mira, com sembla benaurat,
mira, l’expressió que té
d’home feliç afartant-se
perquè s’ha atipat prou,
perquè encara ha deixat!
Un home valent!
(Els homes es tornen a posar els barrets.)
(Passant pel prosceni:)
El segon és fer l’amor.

Bertold Brecht, «Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny» (escena 13), a Teatre complet, vol. I, Barcelona, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1998.