El càntir trencat

Sala del tribunal

ESCENA PRIMERA

Adam, assegut, s'embena una cama.
Entra l'escrivent Llum.

LLUM

Diable, què em dieu, compare Adam!
Què us ha passat? Quin aspecte teniu?

ADAM

Ja ho veieu. Qui té cames, ensopega.
Hi ha alguna pedra en aquest terra llis?
Doncs aquí he ensopegat, i és que tothom
porta a dintre la pedra que el fa caure.

LLUM

No! Dieu que tothom porta la pedra…?

ADAM

Sí, dintre seu…

LLUM

Maleïda!

ADAM

Què us passa?

LLUM

Veniu d'un primer pare dissolut
que va pecar al principi de les coses,
i la seva caiguda el va fer cèlebre;
I vós, no heu…?

ADAM

Què?

LLUM

…caigut com ell?

ADAM

Si jo…?
És clar! He caigut aquí, jo us ho he dit!

LLUM

Heu caigut com un sac?

ADAM

Sí, com un sac.
Devia fer una fila ben galdosa.

LLUM

I això, quan ha passat?

ADAM

Ara mateix,
al moment just que baixava del llit.
Tenia encara als llavis el meu càntic
matinal, i tan d'hora ja ensopego,
i abans que el curs del dia no comenci,
Nostre Senyor ja em deslloriga un peu.

Heinrich von Kleist, El càntir trencat (escena primera), Barcelona, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1988 (Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal).