Voler, Senyor, voldria el que no vull:
passa entre el foc i el cor un vel de glaç
que el foc apaga, i no s’acorda pas
la ploma amb l’obra, i fa mentider el full.
Jo t’estimo amb la llengua, i el cor bull
de no rebre-hi amor; no sé quin pas
obrir a la gràcia, perquè es faci un jaç
al cor, que allunyi impietós orgull.
Esquinça el vel, Senyor, i el mur abat
que amb la seva duresa el sol deté
del teu fulgor, i el món n’està dejú.
Envia el raig predit que ens guarda el fat
a la núvia fidel, i m’encendré
a ulls clucs, i et sentiré només a