Josep Carner
És tard, els camins ja no em tempten.—
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!
Mes
passes es tornen furtives
com d’un indecís estranger.
Sospiren espectres
de dàlies
enmig del foscam ploraner.
Al lluny neda un so de campanes
que uneix els vivents als caiguts.
S’escampa la nit invencible,
mar
d’illes que són solituds.
I em criden el llum a la taula
i algun
voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper
malcontent.
Traducido por Pearse Hutchinson