El ceguet que s’està dalt del pont,
gris com una fita d’imperis sense
nom,
és potser la cosa, sempre igual,
entorn de la qual gira, de lluny,
l’hora estel·lar,
i el centre mut de les constel·lacions.
Perquè tot erra
i corre i és fastuós entorn d’ell.
És el Just impertorbable
de qui arrenquen molts de camins
atzarosos;
l’obscura entrada al món subterrani
en una generació
superficial.
RILKE, Rainer M. Esbossos de versions de Rilke. Traducció de
Carles Riba. Edició a cura d’Enric Sullà. Barcelona: Edicions 62, 1984, p.
19.