Al bosc un diumenge clar,
quan érem petits,
vam trobar una parella ajaguda a terra.
Agafats de la mà, amb por
de perdre’ns, de primer
allò ens va semblar una clapa de neu:
aquells dos agafats nus
a terra, el vent
movent les branques sobre seu
quan passàvem de puntetes, i no vam saber mai
qui eren, ni en vam parlar mai després
entre nosaltres, ni amb ningú.