per Xavier Montoliu Pauli

El 27 d’octubre de 2016 moria a Bucarest, el compositor, musicòleg, poeta i traductor, Nicolae Coman, als 80 anys d’edat. Professor d’harmonia i composició a l’Acadèmia Nacional de Música de Bucarest, la seva obra comprèn peces de música simfònica, instrumental, de cambra i lleugera, fins arribar al voltant de quatre-cents títols interpretatsa escenaris romanesos i estrangers, també catalans.

Amb un tarannà creatiu que vibrava a través de moltes cordes artístiques, el seu alè vital, com un ventijol que arriba i se’n va, es manifestava capciosament sempre amatent a una sensibilitat delicada i culta.

Juntament amb la música, la literatura i, especialment, la poesia, van acompanyar-lo des de molt jove. Com a poeta, n’escrivia gairebé regularment d’una manera privada si bé la seva obra només ha estat publicada pòstumament llevat d’un volum antològic de versos seleccionats per ell mateix i titulat Poezii (Bucarest: Meronia, 2004). Una fusió, la de la música i la poesia (poemuzica), explicada així a la contracoberta d’aquest llibre: “A través del vers reposava de la música i a través de la música reposava de la poesia”. No és d’estranyar, doncs, que en el seu repertori figurin cançons i lieder compostos a partir de versos de poetes romanesos com Tudor Arghezi o Nichita Stănescu, internacionals com Carl Sandberg, Rainer Maria Rilke, Walt Whitman, Ghiorghios Seferis, o també de poetes catalans.

La primavera de 2016, per festejar el seu 80è aniversari, els companys de professió i els seus alumnes i exalumnes van organitzar un acte d’homenatge a la seva figura i carrera professional com a músic al Palau Cantacuzino de Bucarest seu de la casa-museu de George Enescu, on es van interpretar peces del seu repertori així com també el cicle L’ombra del mar, set cançons compostes a partir dels poemes de Miquel Martí i Pol, estrenat en primera audició anteriorment a Bucarest, a la seu del mateix Conservatori de Bucarest, el 18 d’abril de 2015, en ocasió del primer Col·loqui internacional de catalanística i traducció a la Universitat de Bucarest, i interpretat en totes dues ocasions per la soprano Alina Botez acompanyada al piano per Lavinia Coman. (Es pot visionar aquesta interpretació a partir del minut 52).

Els poemes d’aquest cicle són: “L’ombra del mar” (Umbra mării), “Apunt” (Schiţă), “L’amor, tal volta” (Iubirea, uneori), “Arbres” (Arbori), “Un sonet per a tu” (Un sonet pentru tine), “El cant” (Cântecul), “Us proposo de compartir” (Vă propun să împărtăşim) que formen una successió harmoniosa segons la visió del compositor-poeta que els havia seleccionat del volum Antologie poetică, de Miquel Martí i Pol (Bucarest: Editura Meronia, 2002, amb pròleg de Pere Farrés), traduït per Nicolae Coman mateix.

El seu interès per la llengua catalana –contagiat per l’interès pel català de la seva esposa, la pianista i professora, i també traductora, Lavinia Coman– i, sobretot, la seva paraula poètica, el van portar a abocar al romanès altres tres volums antològics de poesia catalana. Es tracta de: Poezii, de Bartomeu Rossellò-Pòrcel (Bucarest: Editura Meronia, 2002; l’Antologie de poezie de autori din Insulele Baleare. Secolul XX (Bucarest: Editura Meronia, 2002; amb pròleg de Pere Rosselló Bover) i Excelsior. Antologie poetică, de Joan Maragall (Bucarest: Editura Meronia, 2011; amb pròleg de Pere Maragall) publicada en ocasió de l’Any Maragall.

Tant en el cas de Rosselló-Pòrcel com en el de Martí i Pol, aquests poetes havien restat inèdits a les lletres romaneses fins a la publicació de les respectives antologies; en el cas de Joan Maragall, en canvi, un dels poemes traduïts al llibre per Coman, el “Cant espiritual” , s’afegeix a l’interès d’altres intel·lectuals que l’havien traduït i publicat amb anterioritat a revistes romaneses: Ramiro Ortiz (1915), Al. Popescu-Telega (1928) i Nicolae Iorga (1930). Val la pena destacar que pel que fa a l’antologia insular, trobem traduccions de poemes d’una vintena d’autors que van de Miquel Costa i Llobera a Ponç Pons.

Com a testimoni de la seva obra poètica, vet aquí aquests dos poemes abocats al català, llegits precisament durant l’acte de presentació de la traducció catalana de l’antologia de Nichita Stănescu, a la Biblioteca Nacional de Catalunya, el 20 d’abril de 2018, on la pianista Lavinia Coman i la soprano Eulàlia Ara també van interpretar, en homenatge, algunes de les composicions del mestre Nicolae Coman, entre les quals“Cântec” de Nichita Stănescu.