Càntic dels càntics, poema I

Rera el vel,

Dues colomines són tos ulls;

Tos cabells, ramada de cabrides

Que borbollen avall del munt de Galaad;

Tes dents, folc d’ovelles toses

Que munten d’esbandir-se;

Besseres totes elles,

Ni una d’elles orba;

Un fil carmesí tos llavis,

Ta boca és un encís!