Cançó de bressol

La Helen, diu, vol el mateix món, però manant ella. Totes les generacions volen ser l’última. Totes les generacions no poden sofrir la nova tendència musical que no entenen. No podem sofrir haver de renunciar a portar les regnes de la nostra cultura. Descobrir la nostra música en la música ambiental d’un ascensor. La balada de la nostra revolució, convertida en música de fons d’un anunci de la tele. Descobrir, tot d’un plegat, que la roba i els pentinats de la nostra generació estan passats de moda.

—Jo —diu l’Ostra— sóc partidari de fer taula rasa, eliminar llibres i persones, i començar de zero. Sóc partidari que no mani ningú.

Amb ell i la Mona com els nous Adam i Eva?

—No —diu, allisant els cabells en direcció contrària a la cara adormida de la Mona—. Nosaltres també hauríem de desaparèixer.