Quan el gronxador, cap amunt,
segresta els set tossals, rellisca també,
carregat per nosaltres i abraçat,
per l’aigua obscura,
s’enfonsa en el fang del riu fins que en la nostra falda
s’amunteguen els peixos.
Quan ens toca a nosaltres,
agarrem impuls.
Els tossals descendeixen,
nosaltres pugem i amb la nit
compartim tots els peixos.
No salta ningú.
La veritat és que sols l’amor
i l’un a l’altre eleva.