Facebook Twitter

El mar

Traducció d'Eduard Castanyo
Varen partir, els déus, el dia de l’estranya marea. Tot el matí, sota un cel lletós, les aigües de la badia s’havien inflat més i més, ascendien a les alçades inaudites, les ones petites s’arrossegaven per damunt d’una sorra resseca que durant anys no havia conegut gens d’humitat a banda de la pluja, i llepaven la base mateixa de les dunes. El buc rovellat d’un mercant que s’havia encallat a l’altre extrem de la badia, feia més temps del que cap de nosaltres podia recordar, devia pensar que li atorgaven una segona avarada. Jo no tornaria a nedar, després d’aquell dia. Els ocells marins grinyolaven i es llançaven, inquiets, semblava, per l’espectacle d’aquell vast bol d’aigua que s’inflava com una butllofa, d’un color blau plom i una lluentor maligna. Se’ls veia antinaturalment blancs, aquell dia, als ocells. Les ones dipositaven un serrell d’escuma groga i brutal al llarg de la línia de l’aigua. No hi ha cap vela que taqués l’horitzó. Jo no tornaria a nedar, no, mai més.

El nom de la casa és els Cedres, com antigament. Un cúmul eriçat d’aquells arbres d’un marró simiesc, amb una ferum enquitranada, els troncs embullats com en un malson, encara creix la banda esquerra, de cara a una gespa descurada i la gran finestra balconera del que fou la sala d’estar però que la senyora Vavasour prefereix anomenar mestressès, el saló. La porta principal és a l’altra banda, i dóna a un quadre de grava tacada d’oli darrere el barri de ferro que encara està pintat de verd, tot i que el rovell n’ha reduït les tornapuntes a una filigrana tremolosa.

John Banville, El mar [The Sea]. Barcelona: Bromera, 2007
Fragments
El mar
Eduard Castanyo
Els infinits
Eduard Castanyo
L’intocable
Xavier Lloveras
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: