De dia, com ocell, ens revoltava
i un somriure floria sobre els llavis,
i, al vespre, amb mà gelada ens ofegava
a ambdós d’un cop.―En ciutats diferents.
I no escoltant cap casta de lloança,
havent oblidat tots els vells pecats,
arrecerada en els coixins d’insomni,
ara farfulla versos maleïts.
23-25 juliol 1963