Àrtemis

La Tretzena revé... És encar la primera;
I és l’única sempre, o és l’únic moment:
Car ets tu, reina, tu!, la primera o darrera?
Ets tu, rei, oh tu!, l’únic o ets el darrer amant?...

Estimeu qui us va amar del bressol a la tomba;
La que només jo amava m’estima trendra encar:
És la mort, o la morta... Oh delit! Oh turment!
La rosa que ella té, és la flor Malva vera.

Santa napolitana de mans plenes de focs,
Rosa de cor morat, oh flor de santa Gúndula:
Has trobat a la creu en el desert dels cels?

Roses blanques, caieu! Ens insulten els déus;
Caieu, fantasmes blancs, d’aquest cel abrandat:
—La santa de l’abisme és més santa als meus ulls!