Sez Ner

Les vaques tenen noms, els porcs no. Els porcs són porcs. Les vaques porten xapes d’alumini a les orelles i números a les anques. Els pastors coneixen les vaques pel nom. Tan bon punt la vaca té nom, es torna de família, diu el vaquer al porquerol, quan al vespre es troben darrere l’establa, mentre les vaques campen a les pastures nocturnes, i li allarga una caliquenya que el diumenge va pispar als pagesos. El porquerol encén la caliquenya i diu que no pot capir els pagesos, que diuen que tenen cinc vaques, en comptes de dir, tinc la Marta, la Barla, la Marlis, la Nicki i la Petra. Tus amb tos cavernosa i expel·leix el fum enllà del cel vespertí. El mossèn hauria de beneïr les vaques una a una pel nom i no simplement totes de cop i prou, diu el vaquer amb les mans a les butxaques i, passant entre dents la caliquenya d’un cantó a l’altre, hi afegeix que llavors sí que a les valls del Sez Ner tot estaria en ordre. El porquerol fa que sí amb el cap. Les siluetes dels pastors darrere l’establa s’esvaeixen a poc a poc en la fosca.